Tres paraules - Sufi.cat
1616
post-template-default,single,single-post,postid-1616,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Tres paraules

Tres paraules

Al títol d’aquest escrit hi ha dues paraules: tres paraules.

He dit dues paraules? Si

He dit tres paraules? També

He dit dues veritats? Sí

Remeten a àmbits diferents? Sí

Cal entendre que es contradiuen? Sí i no

Perquè? Perquè només es contradiuen si portem cada una de les dues afirmacions a l’àmbit on l’altra és veritat. Però si pugem de graó i ens ubiquem en un escenari més obert, les dues afirmacions són certes, no es contradiuen entre sí. Senzillament són veritats relatives amb seus corresponents àmbits.

Segons com són certes, segons com són falses. A la pregunta quantes paraules he dit?, la resposta correcta és dues. A la pregunta què he dit, en canvi, la resposta correcta és tres paraules.

 

L’espiritualitat: ciència oberta, lògica de lògiques

La ciència espiritual va una mica per aquí. És inclusiva. Inclou veritats complementàries, i cada una es certa al seu nivell. Totes les lògiques, tant aquelles que som capaços d’entendre com aquelles que no, tenen lloc en el marc de la ciència espiritual, la ciència del coneixement universal, un domini on totes les veritats son relatives al seu àmbit. L’espiritualitat és el punt de trobada on tot conflueix i on tot es jerarquitza perquè passa a ocupar el seu espai just, la seva rellevància precisa.

La realitat abasta molt més del que sovint pensem. Certes afirmacions que contradiuen el que tenim al cap son igual de certes que les que sí que tenim en consideració. Senzillament es refereixen a una altra cosa.

La realitat, o més ben dit, la Realitat, és feta de veritats complementàries. Entre aquestes veritats complementàries n’hi ha que es contradiuen entre si. No passa res, coexisteixen igualment: cada una és certa en el marc concret que li atorga veracitat… encara que potser deixi de ser-ho si sortim d’aquest àmbit i n’obrim un de més gran.

 

La ciència del coneixement universal

Perquè dic que la ciència de les ciències –la lògica que engloba totes les lògiques– és de caràcter espiritual? Doncs perquè les transcendeix a totes, fins al punt que fa que cada unes elles pugui esdevenir falsa… o pugui seguir essent certa. La ciència que relativitza totes les ciències és de naturalesa espiritual, per transcendent.

La ciència espiritual inclou totes les altres ciències, però també les pot negar: una veritat ho es en el terreny en què ho és. Però no té perquè ser-ho en d’altres. Per exemple: si em preguntes quantes paraules hi han al títol d’aquest text, la única resposta correcta és dues. No pas tres.

L’espiritualitat permet que veritats que ho son en un àmbit deixin de ser-ho en d’altres, sense deixar de ser certes.

L’espiritualitat és aquesta manera d’entendre el món on les coses, totes elles, son certes i falses. On totes les veritats poden ser mentida i on totes les mentides poden revelar una veritat. Aquest espai es purament espiritual, per paradoxal. L’espai espiritual és un espai de perplexitat. Les coses no hi són certes o falses, simplement son.

 

Contra l’apropiació del coneixement

Quan volem que una veritat sigui sempre certa i considerem que pel fet d’haver estat demostrada és permanent i universal, i que ha de ser compartida pels altres, estem caient en la idolatria d’aquesta veritat: L’estem considerant més important del que és. L’estem volem imposar a altres persones que estan mantenint altres criteris. Els estem inferioritzant. Estem caient en la idolatria perquè estem absolutitzant una cosa que és relativa, estem universalitzant una cosa que és particular.

Avui el dia vivim en temps d’idolatria generalitzada. Moltes persones son capaces de pensar que és mes important la matemàtica que la música quan, vist des d’un altres punt de vista, la matemàtica és vista com una part de la música, i fent-se música s’estan fent matemàtiques. Un altres exemple: moltes persones estan disposades a creure que és més important demostrar una veritat que sentir-la. Creuen que és millor i més valuós el saber dels experts que no pas el coneixement obtingut de manera directa, a través de l’experiència. Moltes persones prefereixen saber que l’acupuntura activa les endorfines que sentir la sensació de benestar que aporta. Moltes persones prefereixen que els diguin que tenen raó que sentir el confort d’una abraçada: prefereixen posseir la veritat que sentir-se estimades. Prefereixen la lògia a l’amor, prefereixen quedar-se amb la veritat que tenen que obrir-se a escenaris pels quals no tenen explicació. I fer-ho seria obrir-se a trobar explicacions que pel moment no tenen.

 

Obrir-se

La ciència espiritual reclama obertura: de ment i de cor; dels sentits i dels criteris. L’espiritualitat ens reclama que pensem per nosaltres mateixos. Perquè? Perquè a cadascú se li revelen porcions de veritat exclusives, certeses que per altres són incongruents.

El coneixement no està exempt de l’abús de poder. En tot hi ha qui té la paella pel mànec i desempodera als altres. També en l’àmbit del coneixement passa això. Fins que no desautoritzem als poderosos i entenguem que tots tenim el poder, que tots tenim un vincle directe amb la Realitat amb les veritat, no podrem veure que nosaltres mateixes, i per nosaltres mateixos, estem copsant veritats que son tan certes com les que son proclames pels suposats experts.

 

Tots som experts

Tots som experts, sí, perquè tots tenim accés a la veritat. El què passa és que les certeses que un comprova no sempre coincideixen amb les que altres comproven, i això ens genera dubtes. Quan veiem que les certeses a què hem tingut accés no són compartides, sentim por: creiem que estem en minoria.

Aquesta por és molt interessant: és molt fèrtil. Assumir-la i acceptar-la és el primer pas per aprehendre la lògica espiritual, un estat de consciència on ja no tenim la raó, un manera d’estar en el món en què ens sentim minoria, de fet estem del tots sols amb les nostres veritats… però alhora –i en el mateix grau– ens sabem igual que els altres.

La lògica espiritual ens diu que som exactament igual que els altres, i absolutament diferents. I això ens intranquil·litza completament , però per l’altra ens calma del tot.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies