16 Mar Una bona foto de carnet

Ahir vaig anar a fer-me una foto de carnet. Em tocava renovar el DNI. Vaig buscar al Maps el fotògraf més proper i al cap de cinc minuts ja em trobava davant del Fotoprix del carrer Valldoreix de Sant Cugat. La broma em va costar deu euros i a més a més en vaig sortir amb la sensació de que no hi havia quedat bé.

Quan ja era al carrer, descontent amb mi mateix per no saber sortir bé a les fotos, me la vaig tornar a mirar amb deteniment. Volia constatar que, efectivament, no hi sortia gens afavorit. Quina llàstima. Però no tenia temps per perdre. Havia d’agafar al cotxe i anar a Reus.

Un cop aparcat el cotxe al carrer Gaudí vaig adonar-me de que disposava d’un quart d’hora. Conscient que a dos minuts d’on em trobava hi havia un altre fotògraf, vaig decidir regalar-me una segona oportunitat. Sense pensar-m’ho més, vaig dirigir-me al Fotoprix del carrer Sant Joan, a sota d’on treballo, i no cal que digui que la foto va sortir d’allò més bé. El preu, per cert, cinc euros.

Content d’haver aconseguit una bona foto vaig dirigir-me a la comissaria a l’hora que tocava. S’ha de dir que ho fan molt ràpid (i en castellà): Als deu minuts ja era al carrer amb el carnet renovat a la butxaca. El problema és que sembla que entre una cosa i l’altra em deuria despistar, perquè ara resulta que la foto que m’identifica és la dolenta.

Però això només és rellevant per mi. El més trist de tot plegat és haver de constatar que vivim en un país desigual en el qual fer-se unes fotos de carnet costa cinc euros a Reus però en costa deu a Sant Cugat.