Una manera de viure, una manera de morir - Sufi.cat
5159
post-template-default,single,single-post,postid-5159,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Una manera de viure, una manera de morir. Foto

Una manera de viure, una manera de morir

Aquest estiu farà deu anys que va morir el meu germà Marcel. Cada cop estic més agraït de l’exemple que em va donar, o que ens va donar, més ben dit, perquè som molts els que valorem el seu exemple. Va morir donant una autèntica lliçó de com viure la vida i de com encarar la mort.

Fa just deu anys, a l’hivern-primavera del 2011, en Marcel va entrar recta final de la vida. Recordo molt bé com va acceptar aquesta fase de la vida, simplement, com una etapa més. Vaig aprendre que cal no esquivar l’arribada de la mort, quan la veus a venir. Cal no tenir-li por, quan saps que ja és inevitable.

Mentre la mort sigui evitable, hem d’esforçar-nos per mantenir la vida. Sense arribar a tornar-nos bojos, perquè arriba un moment en que la mort ja no és evitable, i és insensat no acceptar aquest imperatiu. Però la vida que tenim és un do que hem rebut, i fer l’esforç de cuidar-la, d’una manera que resulti natural, és un dels deures que tenim. Com també ho és el fet d’estar agrair de la possibilitat de poder-ho fer. L’alegria de viure porta a l’admissió de la mort sense recança.

La vida i la mort

La vida i la mort són indissociables. Tal com visquis moriràs. Això m’ho va ensenyar en Marcel. D’alguna manera, vaig entendre que si la teva vida és una entrega, com ho era la seva, si estàs a disposició, si tens vocació de servei i vius oferint-te als altres, pots estar ben tranquil, vaig veure, perquè també sabràs obrir-te a la mort amb la mateixa actitud.

Si no li tenim por a la vida, no cal que li tinguem por a la mort. Si la vida t’agrada i ets força feliç. Si valores el que tens, i no et queixes gaire del que no t’agrada, aleshores la mort no et provocarà cap gran disgust. Quan s’acosti, la veuràs venir, i li obriràs els braços tal com els has obert davant de qualsevol dificultat, i com has fet, igualment, davant dels bonics regals que t’ha portat la vida.

La vida és una experiència. És una experiència feta de milers o milions d’experiències. Una d’elles, la darrera que tindrem, és la que el meu germà Marcel va viure fa deu anys, quan en tenia 28, entre l’hivern i l’estiu del 2011, i ara sembla que qui ho viu és el meu pare.

La mort s’apropa, l‘agraïment emergeix

Qui camina ara per aquest tram del camí és el meu pare, l’Arcadi. De nou, la vida em permet sentir de prop el gust d’aquesta etapa de la vida. De nou, he d’agrair a algú la possibilitat de participar de l’experiència, tan estranya com profunda, de tenir a tocar quelcom que, de fet, no em sento capaç d’imaginar com es deu viure en primera persona.

Crec que per això també ho viuré jo. Tots la tindrem aquesta experiència. No cal que ens n’amaguem. No puc fer més que donar les gràcies, perquè em sento immensament agraït de les lliçons que aprenc d’aquestes persones tan properes. Sento que la mort s’apropa, la percebo aquí al costat. Lluny d’apartar-li la mirada, vull apreciar bé tot el que tingui per mostrar-me, perquè sé que també m’arribarà l’hora.

M’agrada tot el que em porta aquesta vida. fins i tot allò que més em pesa i m’entristeix. Et trobaré molt a faltar, Arcadi, tant com he trobat a faltar en Marcel. Però sé gràcies a ell que el teu record i el teu exemple ompliran també el meu cor, per sempre. Reconec que l’ensenyament que he après de tu seria incomplet si em negués a acceptar aquesta lliçó que em dones ara.

Moltes gràcies, papa. Estaré amb tu fins al final. Explica’m la vida tant bé com me l’has explicat fins ara. Gràcies per ser-hi sempre.

2 Comments
  • Annelie Tuengerthal
    Posted at 18:04h, 11 Febrer Respon

    moltes gràcies per les teves paraules tan senzilles, clares i profundes, plenes d’amor.

    • arnauok
      Posted at 12:19h, 10 Abril Respon

      Gràcies, Annelie!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies