Una presentació del llibre - Sufi.cat
2221
post-template-default,single,single-post,postid-2221,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Una presentació del llibre

Una presentació del llibre

Contra el supremacisme i el fonamentalisme és un llibre curt, molt amè i fàcil de llegir. M’he esforçat molt per què fos fàcil d’entendre.

Comença amb una cita de Raimon Panikkar:

No pot haver-hi una única perspectiva humana universal:
hi ha invariants humanes, però no hi ha universals culturals.
És a dir, tothom menja, és actiu i descansa,
però el sentit que es dona a l’aliment, a la feina i al repòs
és molt diferent segons les cultures.
(Pluralisme i interculturalitat. Fragmenta, 2010)

Aquest paràgraf em porta a la següent consideració: Tots som diferents i, alhora, tots som iguals. De fet, son les mateixes coses que ens fan iguals les que també ens fan diferents: tots mengem, però tots ho fem de manera diferent; tots ens vestim, però ens vestim de manera diferent.

No és que hi hagi coses en les que som iguals i coses en les que som diferents, sinó que totes les coses que fan que ens assemblem també fan que ens diferenciem. Simultàniament. Alhora. A tots. Sempre.

No apreciar que tots som diferents és el que anomeno caure en el fonamentalisme, que és creure que cada invariant té una única forma –invariant– per expressar-se. I no, cada cosa, per comuna i universal que sigui, es fa d’una manera particular, diferent.

No voler apreciar les diferències és el que jo anomeno fonamentalisme, perquè al meu entendre el fonamentalisme no és altra cosa que el fanatisme de les invariants portat a l’extrem. És ser intransigent del tot. És no voler admetre les diferències de cap manera.

Acceptar que tots som diferents, però oblidar-nos que som iguals és el que jo anomeno supremacisme, i és caure en el pol contrari al del fonamentalista. El supremacista és tan fan de la diferència que la converteix en un absolut. Això porta a que s’oblidi que les diferències expressen, de fet, unes invariant compartides, universals, comunes.

El supremacista trepitja les invariants universals perquè les oblida, converteixen les diferències en blocs estàtics definitius, i inferioritza a l’altre, és a dir, a aquell que considera que pertany a l’altre bloc.

De moment això és tot. No vull explicar més del llibre per no fer spoiler. Només diré que més enllà de la primera part del llibre, que ja us he explicat, hi ha un gir de guió que porta la trama a un indret molt interessant. No us ho perdeu. Llegiu-lo que crec que us pot agradar.

I penso que us interpel·la més del que podríeu pensar. No us talleu i compreu-lo!

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies