23 Set Vull una segona opinió

“Vull una segona opinió”, li diem al metge especialista quan la seva perspectiva no ens convenç, i n’anem a veure un altre que també és especialista de la seva mateixa especialitat.

Ho fem perquè sabem que és ben normal que puguin discrepar, un i altre, i que no hi ha pas cap mal en el fet que ho facin. Un especialista no ho és menys que l’altre, però això no treu que ens sentim més a gust amb una manera d’entendre les coses i que escollim, d’entre els dos criteris, el que ens resulta més convincent.

Això passa a tot arreu. La unanimitat no existeix enlloc. Ni en el camp de la ciència ni en el de la religió. No hi ha, en tot el món, dos criteris iguals. La pluralitat és inherent a la humanitat. Tant és així que, de fet, la divergència i les discrepàncies són una gran riquesa, perquè indiquen la presència de punts de vista diferents. Com que cada perspectiva té els seus punt cecs, gràcies a que n’hi ha varies que podem albirar que la nostra manera d’entendre les coses no és universal.

Vull una segona opinió

Si només tinguéssim constància d’un sol punt de vista, podríem considerar que es tracta d’una perspectiva universal, potser, però una vegada ens adonem que de punts de vista n’hi ha tants com ubicacions puguin trobar-se, aleshores entenem que no hi ha posició que gaudeixi de prou perspectiva per considerar-se única. La uniformitat no és més que un somni fonamentalista.

Gràcies a Déu (a l’atzar, al curs del dao i el seu esdevenir) hi ha pluralitat; i gràcies a cada individu que escolta la veu de la seva pròpia consciència aquest món és un indret complex, irreductible a una sola perspectiva.

Per resoldre els mals que pateix la humanitat, i amb l’objectiu compartit de vetllar pel bé comú, unes persones poden considerar que la millor opció és realitzar A, mentre que d’altres podran pensar que és molt més convenient que es faci B. Naturalment, tant uns com altres estaran pensant en el bé comú, i tants uns com altres sabran apreciar que les seves aportacions no poden pas tenir cap pretensió d’unanimitat, perquè ningú ho sap tot i ningú prou clarividència com per considerar que el seu punt de vista els pot abastar tots.