10 Jul Wei wu wei és el que avui s’anomena flow

Som en aquest món per gaudir-ne, per fluir amb tot el que flueix en ell. També som aquí per esforçar-nos, que de fet no és una cosa diferent, perquè sense esforç no hi ha gaudi.

Els xinesos anomenaren wei wu wei –acció no acció–, a l’acció lliure i espontània, feta de manera natural, sense friccions amb la realitat externa, que no implica desgast sinó que recarrega l’energia.

Fluir

Wei wu wei és el que avui s’anomena flow, i no és només deixar-se portar. No és no pensar. No és no aturar-se. No és no assumir la responsabilitat. Wei wu wei és adaptar l’acció pròpia a la de les circumstàncies, és congeniar l’una amb l’altre i coadjuvar amb el món, tot aportant allò que, precisament, s’ha d’entregar perquè necessita l’empenta d’aquest món al qual empenyem.

En relació al wei wu wei, el carpe diem només arriba a mig camí. L’altra part que considera és la de l’esforç: fluir no pot voler dir només deixar-se anar, sinó que també ha d’implicar estirar del fil. Wei wu wei no pot ser viure la vida intensament, sinó també gaudir-la en calma. No es tracta, només, de deixar-se anar, sinó també de contenir-se. No és qüestió, només, de deixar sortir allò que ens és connatural, sinó també d’obrir-se a naturalitzar-se a cada instant.

Fluir és crear de nou tot renovant allò vell. És originar, però sense desprendre’s d’allò que no pot eludir-se. És envellir tot renovant-se, i descobrir de nou allò que es coneixia.

Esforçar-se i ser espontani

Wei wu wei és esforçar-se i no esforçar-se al mateix temps. És curiós però és ben bé així: Si un no hi s’hi remira una mica, no flueix. Si no hi ha entrega no hi ha esforç. Si no s’hi posa cura i atenció no hi ha acció espontània que tingui sentit. Qui no rema no flueix, perquè les aigües s’estanquen si no hi ha res que no les esperoni, o que dragui una obertura que les permeti baixar.

Fluir és assolir, ni més ni menys, l’equilibri exacte entre l’actiu i el passiu. És deixar-se portar tot agafant les regnes, és com liderar des de darrere, és assumir la responsabilitat bo i acceptant que el que farem no dependrà mai de nosaltres. De fet, wei wu wei és convertir en una mateixa i sola cosa l’un mateix i el món sencer, i trencar amb la lògica (incoherent) que diu que per ser actiu cal no ser passiu, perquè el cert és que les dues coses (que poden bé tenir lloc alternativament, també) poden succeir perfectament alhora.