Com les abelles (al servei de l'amor) - Sufi.cat
799
post-template-default,single,single-post,postid-799,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

Com les abelles (al servei de l’amor)

Les abelles busquen les millors flors, n’extreuen el pol·len, i en fan mel. No fan com les mosques, que cerquen les femtes, o els mosquits, que freqüenten indrets on les aigües s’estanquen. Les abelles només van als millors llocs, els més bonics, els que fan més bona olor. És per això que també ens aporten els millors fruits.

El comportament de les abelles és un exemple precís per aquells que segueixen una via espiritual. Qui cerca l’espiritualitat no necessita anar a tot arreu, no sent interès per tot, no necessita contactar amb tothom. En té prou amb descobrir on es troba l’amor. Busca l’indret on l’amor es presenta, i allí hi assenta el seu cor.

 

L’espiritualitat com a indret

El coneixement espiritual, a diferència d’altres formes de coneixement, no necessita abastar gran cosa. És senzill, clar, subtil, i de vegades sembla que no penetrar gaires camps, però en canvi, resulta ser molt profund i fructífer.

Per trobar l’amor espiritual n’hi ha prou amb anar allí on s’hi troba amor. No cal anar a cap altre lloc… però sí que cal ser lleial a aquest amor trobat, per tal de poder aprofundir-hi.

¿Què li volem donar, al nostre món? ¿El millor de nosaltres? En aquest cas, doncs, el millor serà anem als llocs on aquest món ens dóna el millor de si mateix, perquè és allí on traurem el major partit de l’amor. Allí és on podrem incrementar el nostre amor, on l’amor que podem donar augmenta, perquè l’amor que donem no altra cosa que l’amor que rebem, l’amor que agafem i transformem.

 

Al servei de l’amor

Si volem que l’amor sigui el fruit que produeixen els nostres actes, caldrà que xuclem el pol·len de les flors més amoroses. L’amor és pol·len i l’amor és fruit, i difícilment podrem fer que el producte de la nostra entrega sigui amor si no és amor el què ingerim.

El món és immens, ens dóna moltes coses, i nosaltres també n’hi donem moltes. Però no ho podem pas abastar tot. Hem de triar, i de vegades la tria sembla difícil, però altres vegades, en canvi, la resposta és evident: Què volem donar-li, al món que ens rodeja? amor? i, què en volem rebre? També amor? Aleshores, doncs, perquè no fem com les abelles? Elles no tenen cap dubte. No fan com les mosques o els mosquits.

 

El jardí de l’amor

Penso fermament que les persones que cerquen i donen amor son, per a la humanitat, el què les abelles són per al medi: beuen el vi que brota de les fonts que es troben en els jardins més florits, gaudeixen de les millors vivències, i consegüentment, aporten al món els millors productes.

Així doncs, estimem i donem el millor de nosaltres. No ens compliquem la vida. Anem als millors llocs, i abstinguem-nos d’anar allí on no s’hi troba el què més estem buscant. No perdem el temps i el cap. No cal que ens capfiquem a treure l’entrellat del perquè de la porqueria.

Simplifiquem-nos la vida, anem allí on hi trobem allò que després voldrem aportar nosaltres, i deixem córrer allò que no val la pena. Deixem-ho per a les mosques i els mosquits. Tenim coses més importants a fer, més boniques i productives.

Fem com les abelles, doncs. Posem-nos al servei de l’amor. Busquem les flors més boniques, degustem el millor pol·len i retornem-li, al món que ens empara, el millor de si mateix.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies