Sufi.cat - Experiència viva del sufisme
0
home,blog,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Interioritat, Islam, Transformació social / 18.01.2020

Ho diré directament: De vegades val la pena ser incoherent. Quan podria ser-ho? Per exemple, quan trenquem amb una lògica que abans imperava i, fent-ho, se’ns obre una nova coherència, més àmplia i abastadora. El món canvia Quan les coses han canviat, pretendre ser coherent amb el passat significa no admetre que ara l’escenari és un altre. El món canvia, constantment, i el sentit de les coses canvia amb ell. Voler ser coherents amb el nostre passat pot voler dir deixar de ser coherents amb el nostre present. Defensar el mateix que...

Déu, Islam, Transformació social / 17.01.2020

Oh, Al·là, protegeix-me de Tu. Tot és d’Al·là. Tot L’expressa, tot ens El revela. Podríem dir que casa cosa, cada forma d’existència, és com una part de seu cos… cos al qual li faltaria completar-se amb el transcendent, hauríem d’afegir, perquè no tot en ell és existència, naturalment. Allò que fa que el què té existència existeixi no té perquè existir. Se’ns escapa el tema. D’alguna manera, podem convenir que la Seva realitat transcendeix el món… però que el món la palesa. Un diàleg aparentment absurd Com que tot remet a Ell,...

Déu, Espiritualitat, Naturalisme / 16.01.2020

La tardor passada va ser moment de grans mobilitzacions, aquí, a Hong Kong i Shenzhen, a Chile i a molts altres llocs. L’hivern està portant grans catàstrofes: incendis a Austràlia, volcans en erupció en diferents indrets del planeta, i explosions com la de Tarragona. I la pregunta que em ve al cap és: què passarà a la primavera? No ho sabem. El món avança i canvia, i ens aporta el què ens aporta, però mai sabem què vindrà. Un procés que no controlem Existir és esdevenir en un univers que no...

Déu, Espiritualitat / 15.01.2020

Després de discutir sobre la impossibilitat de definir Déu vam parlar dels creients. –Si els creients no saben què és Déu, quina diferència hi ha entre els creients i els no creients? –Cap ni una. Em temo que la cosa no va de creences. Diria que la qüestió és l’actitud, la manera d’entendre-ho. Per mi un creient no es distingeix del no creient per les creences, sinó per la seva relació amb la vida, per com l’entén. Al meu entendre el creient és una persona oberta a la vida, entregada. –Aleshores,...

Déu, Espiritualitat / 15.01.2020

–Bé, ets com ets, no s’hi pot fer res, va dir-me per concloure la conversa. –Sí, Déu m’ha fet així, vaig dir. No s’hi pot fer res. –I perquè Déu? –Ni idea, vaig respondre, com vols que ho sàpiga? Déu és allò que m’ha fet així, com vols, per tant, que jo sàpiga què és? Som massa poca cosa, no podem saber a què ens devem, no està al nostre abast saber-ho tot. –Però… no creus en Déu? –No crec que Déu sigui una cosa. No crec que el podem pas cosificar o...

Espiritualitat / 13.01.2020

Sempre s’ha parlat molt de la importància de viure el moment. Abans deien Carpe diem, tempus fugit, avui s’escriu sobre El poder de l’ara. En tot cas, la necessitat de sentir plenament l’instant present es manté intacta. Desprendre’s d’allò que no està tenint lloc ara i aquí és alliberador. Ara, cal que tinguem en compte que viure el present amb plenitud no té perquè significar oblidar-se del passat i del futur, així com de coses que tenen lloc en nosaltres indrets. Viure l’ara i l’aquí amb plenitud no vol...

Espiritualitat / 10.01.2020

L’espiritualitat és un gènere literari. Sol pertànyer a la no-ficció, encara que també pot tractar-se des de la ficció. En tot cas, té unes característiques pròpies que fan que aquesta diferenciació no li vagi gaire a la mida. M’explico.   No ficció   La literatura espiritual o mística no és ficció, d’entrada, perquè descriu experiències viscudes, tingudes en primera persona. Han de ser certes i viscudes a consciència, però no es tracta ben bé d'experiències subjectives, perquè la seva profunditat remet a un àmbit que no queda reclòs en l'un mateix. Pot ser...

Déu, Naturalisme / 10.01.2020

Ens eclipsa, però no ens esborra. Ens treu la llum, però no ens deixa del tot a les foques. Ens ajuda, perquè ens ensenya que som fràgils. Ens indica que això algun dia s’acabarà. L’eclipsi ens diu que la nostra personalitat pot ser tapada. Però només és com un avís. I això ens permet redescobrir-nos. De fet, la nostra personalitat és desitjada per Déu. Déu és –sigui el què sigui– el què ha fet que siguem el que som, i això vol dir que ens vol existint, com a...

Espiritualitat / 09.01.2020

“Arriben les cosines”, diuen amb solemnitat els Manel. El to de veu ho plasma: hi ha coses que prenen gran volada, hi ha fenòmens que ens arriben, que ens commouen. Més enllà de la metafísica de El petit de ca l’Eril o de John Coltrane, la transcendència també existeix. Jo penso que la podem trobar en el punk anarquista més ateu. Hi ha qui la percep en una flor i qui la veu en una estrella fugaç. Hi ha qui la plasma en una tesi doctoral i qui en...

Espiritualitat, Naturalisme / 08.01.2020

A la Cris, font d’inspiració Un mateix ha d’arribar a veure’s a si mateix com un ésser sense un jo mateix. Aquest és el sentit de l’espiritualitat. Les idees que ens venen al cap, les emocions que passen pel nostre cor, les sensacions que ens impregnen el cos, per tot arreu, la informació que penetra pels òrgans dels sentits… tot plegat ens conforma, o no, i ens permet adonar-nos que més enllà de nosaltres hi ha moltes coses. Fins al punt que nosaltres, per nosaltres mateixos, no som res O potser,...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies