Les persones més sàvies són les que més llegeixen, probablement. Ara bé, no llegeixen només llibres. També llegeixen les mirades, llegeixen els paisatges, llegeixen les situacions i atenen als canvis.Llegeixen les mirades, llegeixen els paisatges...
El camí espiritual és un camí que va de la persona a si mateixa. Es tracta d’un camí vital, un viatge que avança, progressivament, de l’indret on una persona es troba, sigui quin sigui, fins a la meravella que ja hi ha allí, l’origen sempre viu, el misteri en procés de realització. La meravella no és cap lloc. Més aviat, és qualsevol lloc. És un estat. Un estat obert i fascinant, on les contradiccions deixen de ser-ho i s’abracen, i s’aboquen juntes al mar de la perplexitat.Camí cap enlloc Si...
Moltes persones s’obren a l’espiritualitat en temps de crisi. Un procés de separació, la pèrdua d’una persona propera i estimada, una malaltia greu o un accident, una situació econòmica desfavorable, etcètera, aquestes i altres situacions són tan crítiques que, per la profunditat del seu abast, ens transformen com a persones. Una experiència profunda és una experiència profunda, i això marca. Algunes d’aquestes experiències són molt boniques, com tenir un fill o trobar una parella o una amistat amb qui ens entenem. D’altres, en canvi, són realment tristes o doloroses....
La corda, llarga i prima, cargolada en perfecte espiral, s’ha transformat de sobte en una serp. L’ensurt ha fet que, ràpidament, tiréssim enrere els nostres caps. El Pol, la Tomassa i jo ens hem abraçat i ens hem mirat. La cara de la gata demostrava que ella estava tan fascinada com el meu fill petit o jo mateix. La serp s’ha posat erecte de seguida que ens ha vist, mirant cap a nosaltres. S’ha quedat a un pam dels nostres caps, cara a cara, mirant-nos una estona a cadascú,...
Hi ha qui prefereix més fer coses complicades que coses senzilles. Això permet fer les coses malament i que no passi res, perquè si fem les coses fàcils, però les fem malament, no ens sentim gaire satisfets. És normal. De fet, ni tan sols les coses simples són senzilles. Fixeu-vos com respira la gent, com menja, com dorm. No hi ha res més fàcil de fer que relaxar-se i no fer res… en principi. Però res, tu, ni en això ens en sortim gaire bé. Hem arribat al punt...
Aquesta setmana s’està parlant molt de la progressiva introducció de l’assignatura de religió islàmica a les escoles i instituts de Catalunya. He de reconèixer que no sé si la proposta em sembla adequada o no. No en tinc ni idea. Explicar l’islam és imprescindible, ara més que mai, perquè tot i que l’islam és ben present entre nosaltres, és també un gran desconegut. No pot ser que l’islam convisqui entre nosaltres i no se’n parli ni se’n sàpiga res, més enllà de quatre tòpics obsolets. Ara bé, també reconec...
El dret al criteri propi no és un dret de segona categoria. No em sembla pas menys important que tenir un plat a taula o un llit on dormir. De fet, potser fins i tot, el dret a la llibertat de consciència em sembla més important que qualsevol altre, de naturalesa material, perquè la dignitat de la persona no passa només per la seva integritat física, sinó sobretot moral. En el tema de la llibertat de consciència, estem davant d’un dret intrínsec, inherent a cadascú, que només pot ser...
Sovint es descriu l’espiritualitat amb la imatge d’un camí. La imatge em sembla d’allò més encertada: Un caminant s’obre camí amb l’afany de penetrar un espai d’interioritat anomenat cor. La imatge del camí representa perfectament aquest procés d’interiorització, perquè és de naturalesa progressiva, perquè reclama d’un esforç, el de la construcció d’uns hàbits que esdevenen quotidians i que poc a poc transformen l’individu que els integra, que és talment un caminar. El camí espiritual és cap endins i no té per força una forma lineal, però tanmateix és un camí....
Llegeixo el diari que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya impulsarà aquest any un pla pilot per impartir religió islàmica als centres educatius públics de Catalunya.[1] D’entrada, aplaudeixo el gest, perquè l’islam, tot i ser ben present a Catalunya, és gran desconegut. De seguida, però, em dic que el primer que caldrà ensenyar en aquestes classes de religió islàmica és que l’islam no és una religió. És evident que aquesta signatura fa moolta i moolta falta, em dic.L’islam, una religió? Dir que l’islam és una religió és veure’l...
Hola odi, hola por, hola ràbia, Us dono la benvinguda. Passeu. Entreu fins al fons, ben endins. No hi podeu faltar, veniu, hi ha de ser tothom! Tenim molta feina. Anem! Correu, actueu, realitzeu-vos, sigueu el que sou. No us bloquegeu, circuleu. Avanceu, moveu-vos. Deixeu que la sang se us endugui fins al cor. Sentiu com batega. Deixeu que la seva força us ensordeixi. Moriu en l’èxtasi de l’amor. Cremeu-vos en la seva flama. Extingiu-vos. Ofegueu-vos al mar de la consciencia. Naufragueu en les onades del record. Gaudiu de la...