https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-12,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Espiritualitat, Meditació, Transformació social, Vida / 14.05.2020

Sovint la via espiritual és concebuda com un procés contemplatiu. Hi estic d’acord, però igualment penso que podríem dir que es tracta d’una via d’acció. Indiscutiblement, espiritualitat i acció van de la mà. La realització de l'acció El què fem és important. Això, des de l’espiritualitat ho defensa tothom. El què fem és tant important com el què observem, com el què diem i com el què pensem. De fet, tot allò que contemplem, allò que pensem i allò que diem pertany, en sentit estricte, a allò que fem. Tot allò...

Déu, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Testimoniatges, Vida / 14.05.2020

El pensament antecedeix la manifestació: si és pur, si prové de la font, si és inspirat per ella, aleshores el pensament es realitza. La font és viva, tot sorgeix d’ella.   Quan decreta l’existència d’una cosa, diu tan sols: “sigues!”, i té lloc. Alcorà, 36:82   La font és viva, tot sorgeix d’ella Abans que es manifestin les coses, la font les anuncia. La mateixa font que les genera les proclama, i en fer-ho les decreta. Si estàs alerta, podràs percebre com les xiva. Si saps escoltar, podràs percebre que una pista ens les avisa,...

Interioritat, Naturalesa, Vida / 13.05.2020

Agafo aire. Permeto que circuli per tot el meu cos. Exhalo. Quan expulso l’aire, m’hi entrego per complet. Em buido. Sento que m’he lliurat plenament a la respiració, però de fet només he deixat que l’aire seguís el seu camí per si mateix. És ell qui m’alimenta, és ell qui em dona vida, és ell qui em permet que em conegui, és ell qui aporta consciència. Entrega En exhalar, he impregnat l’alè de tota la meva essència. L’he omplert amb tot el que hi dins meu. Amb la millor de les...

Déu, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Vida / 10.05.2020

Perquè penses en Déu?, em va preguntar després d’uns instants de silenci. Em sorprèn molt que tinguis al cap una idea com aquesta. No vaig saber què respondre, em vaig quedar en blanc. Per mi, Déu era senzillament una necessitat. Sentia que era indispensable pensar-hi i tenir-lo en compte…. i ho era perquè sí. No tenia cap justificació. I la pregunta va quedar sense resposta, però no va quedar oblidada. Avui, mentre meditava, mentre pensava en Déu, m’ha vingut això al cap. La sensació més agradable, el plaer més gran Imagina com...

Déu, Islam, Naturalesa, Quran, Terminologia, Transformació social, Vida / 10.05.2020

Et gires i mires cap a una altra banda. Poses l’ull on saps que no hi passa res. Així és com comença un a alienar-se a si mateix.   El sistema t’engoleix I diràs que és culpa del sistema, que té una força impressionant. en efecte, la seva manera de fer ens homogeneïtza, ens empeny a passar pel tub i a deixar de ser qui som...

Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 08.05.2020

A la Lucía, que m'ha ensenyat aquesta manera de veure les coses   Hem viscut dies en els quals hem hagut de deixar moltes coses. N’hem deixat de fer, n’hem deixat de tenir, i ens n’hem perdut moltes. Però això no només ens ha fet descobrir la precarietat, sinó també l’abundància: Deia Laozi que només es pot conèixer la bellesa si també es coneix la lletgesa, i Rumi insistia en que no podem conèixer l’amor sense conèixer, també, el dolor. No hi ha un yin sense un yang, i això vol...

Interioritat, Islam, Naturalesa, Quran, Terminologia, Vida / 08.05.2020

En una presentació via teleconferència he parlat sobre el confinament i el Ramadà. Per fer-ho, m'he servit de l'escrit que vaig publicar la setmana passada, titulat La llavor en el novè mes: el Ramadà és fèrtil i que ja vaig publicar en aquest mateix blog.   La naturalesa comú del confinament i ramadà Confinament i Ramadà son dues realitats que ens conviden a realitzar processos d’una naturalesa similar: Tant l'un com l'altre ens inciten a que deixem de fer coses. Si del què es tracta és de suportar el millor possible aquests...

Naturalesa, Perplexitat, Vida / 03.05.2020

No cal anar-les a buscar, les coses, perquè venen soles. Naturalment, les coses que venen son les que venen, no les que esperàvem… però de venir-ne, en venen. Podria ser que no fos gens absurd prestar atenció al què la vida té per nosaltres. De fet, em sembla un comportament molt assenyat. Si la vida suscita, de fet, potser és perquè vol esperonar-nos en una direcció o altra. Si això fos així, perquè no hauríem de voler atendre al què ens proposa? Perquè no hauríem d’obrir-nos al què vol...

Perplexitat, Terminologia, Vida / 03.05.2020

De vegades sembla que vivim desconnectats de la vida. Altres vegades, en canvi, sembla que, d’alguna manera o altra, ens hi hem apropat més. Per una estranya raó, aquesta vida que sembla que sempre és amb nosaltres, de vegades ens resulta més propera i de vegades se’ns fa estranya. Alienats o desperts De vegades estem alienats. No hi ha dubte que quan això passa estem vivim, igualment: respirem i mengem, dormim i treballem. Però no Vivim, no gaudim de la vida en majúscules. Som cossos en moviment, però tenim l’esperit...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies