https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-15,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Interioritat, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 01.09.2020

Hola odi, hola por, hola ràbia, Us dono la benvinguda. Passeu. Entreu fins al fons, ben endins. No hi podeu faltar, veniu, hi ha de ser tothom! Tenim molta feina. Anem! Correu, actueu, realitzeu-vos, sigueu el que sou. No us bloquegeu, circuleu. Avanceu, moveu-vos. Deixeu que la sang se us endugui fins al cor. Sentiu com batega. Deixeu que la seva força us ensordeixi. Moriu en l’èxtasi de l’amor. Cremeu-vos en la seva flama. Extingiu-vos. Ofegueu-vos al mar de la consciencia. Naufragueu en les onades del record. Gaudiu de la...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.09.2020

Quan parlen els cors, les paraules sobren. Sobren per què són innecessàries: els cors capten la veritat tal com és. La declaren, explícitament i transparent, desvestida i nua, tal com és. I no hi ha paraula que declari la veritat pura. La veritat expressada per la paraula ja està vestida, concretada, limitada. Les paraules s’obren El silenci hi és quan les paraules sobren. Però les paraules s’obren, després del silenci, i emergeixen perquè tenen el seu sentit. La obertura de les paraules s’ha produït en el silenci, en la mirada, en el cor,...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.09.2020

Obre els ulls. Concentra la mirada en el que veus. Mira atentament tot el que observes i contempla-ho com una sola cosa. Dos ulls, una mirada: tens davant una obra d’art; tens davant un sol univers; tens aquí una porció de la realitat. Gaudeix-la. Tanca els ulls i accepta que formes part de tot això. No estàs fora del què has vist. Sent el què perceps. Observa allò veus. Fixa’t que amb els ulls tancats també s’observen moltes coses. Mira-les; sent-les. Escolta el silenci, i adona’t que, de fet, no...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Religió, Terminologia / 31.08.2020

A Abdennur Prado, per difondre un discurs que empodera a les persones Si Déu és la força que crea l’univers, la font incognoscible d’on emana l’existència, aleshores és que tots hi estem en relació, que tots hi tenim a veure en la mateixa mesura, i que ningú pot creure que té allò diví en propietat. Déu no és de ningú perquè de Déu son tot. Déu no viu a casa nostra perquè som nosaltres els que habitem en el seu món. Res en sabem, d’aquest Déu, origen ocult i força sustentadora...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Perplexitat, Sufisme, Testimoniatges, Vida / 31.08.2020

Quan els cors s’obren, es troben i es reconeixen. Es contemplen mútuament, i s’agraden, perquè ressonen l’un amb l’altre. Senten la unió, però no invadeixen, perquè s’accepten l’un a l’altre. Saben que son dos. Saben que es fan un. La trobada S’identifiquen amb la unió, i saben percebre què apareix amb ella. S’identifiquen en la unió, perquè la trobada els permet veure què hi ha en l’un i què hi ha en l’altre. L’altre els fa de mirall, i així poden percebre quin és el tresor que tenen dins. La trobada és el...

Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Perplexitat, Sufisme, Terminologia, Testimoniatges, Vida / 26.08.2020

Ja de ben petit sentia una força m’empenyia a buscar-li el sentit a la vida. La contemplava amb estranyesa, mentre la vivia, amb la sensació de que m’era aliena tot i ser-me tan propera. De jove, em considerava un buscador, perquè sentia que a la vida li mancava un ingredient, que m’era desconegut i inefable, però que es revelava a través de l’absència. El buit formava part de l’existència, com ho feien altres coses que l’omplien. Això em va portar a fer-me amic del silenci. Mirava molt per la finestra....

Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 25.08.2020

A la Marta La nostra aproximació al món com un objecte extern, objectivable i susceptible a ser analitzat com si no en forméssim part ens ha fet caure en un parany. Hem passat a considerar les coses com si fossin a elements, quan de fet més que de coses és de relacions que és fet el món. És el vincle, més que la cosa, l’element fonamental de l’existència. Les coses no es poden separar del tot. No hi ha separació si no hi ha, també, unió. La Vida que es contrau...

Creença, Islam, Perplexitat, Quran, Terminologia, Vida / 25.08.2020

A Abdennur Prado, que explica amb claredat com la deconstrucció dels artificis porta la descoberta del principi positiu i la seva força creadora En l’islam tot pot ser vist en positiu. Positiu, entenguem-nos, en el sentit d’efectiu o real. Tots els fets, tant si fan com si desfan –tant si posen com si treuen– son certs, efectius, estan dotats de realitat. No hi ha res fora de la realitat positiva. Tots els fenòmens, tant si sumen com si resten, poden ser vistos segons aquesta òptica positiva: Tant allò que es presenta com...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Sufisme, Terminologia, Vida / 22.08.2020

Si la porta no se t’obre és que no és el teu camí Shechen Rabjam Rinpoché   «Té etapes el camí espiritual?», em pregunto. Això sembla. Alguns autors ens parlen dels maqam, les estacions espirituals, i ens n’expliquen les característiques de cada una. Però a mi això em va una mica gran. No soc prou conscient per reconèixer-les. Un camí a l’Obert No sé ben bé en quines etapes podríem dividir o descriure el camí espiritual. El que sí que he pogut constatar és que el camí espiritual és progressiu i tendeix a l’Obert,...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 22.08.2020

De vegades sembla que la ciència s’hagi convertit en una nova religió. Potser és que el procediment científic crea dependència. No ho sé ben bé, en tot cas, ja hi ha qui es nega a reconèixer que la veritat pot ser coneguda de manera directa, sense intermediaris, i que amb l’experiència viscuda no n’hi ha prou per tenir criteri o discerniment. Hi ha qui tracta la realitat com si aquesta no tingués sentit excepte quan demostra tenir-ne, o pitjor encara, quan una teoria n’hi aporta. Ha arribat el dia...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies