Arxius de Espiritualitat - Sufi.cat
251
archive,category,category-espiritualitat,category-251,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Espiritualitat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 17.09.2020

Tot demana temps, em dic en veu baixa quan penso en la muntanya de feines pendents que se m’acumulen a la taula, a l’agenda, al cap… i sobretot al cor. Tinc la sort de fer coses que m’agraden, penso, i crec que si això és així és precisament perquè a tot allò m’agrada fer, no m’oblido de dedicar-li una estoneta, per petita que sigui. I és que quan em dic que tot demana temps ho dic amb plena consciència dels dos sentits de la frase: no m’estic només dient...

Creença, Espiritualitat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 15.09.2020

Diu el diari d'avui que han trobat indicis de vida en l'atmosfera de Venus i penso com en som de rucs. És obvi que hi ha vida a Venus, com n’hi ha a Mart o, fins i tot, a la Terra, encara que cada cop hi ha menys espècies. No cal pas tenir-ne indicis per saber-ho: Tot el sistema solar és viu, ben viu. Tot l’univers és vida. No pot ser d’altra manera. Com podríem viure nosaltres, sinó, en un lloc sense vida? Sóc l'aire que respiro L’univers no és...

Espiritualitat, Meditació, Perplexitat, Vida / 15.09.2020

El camí espiritual és un camí que va de la persona a si mateixa. Es tracta d’un camí vital, un viatge que avança, progressivament, de l’indret on una persona es troba, sigui quin sigui, fins a la meravella que ja hi ha allí, l’origen sempre viu, el misteri en procés de realització. La meravella no és cap lloc. Més aviat, és qualsevol lloc. És un estat. Un estat obert i fascinant, on les contradiccions deixen de ser-ho i s’abracen, i s’aboquen juntes al mar de la perplexitat. Camí cap enlloc Si...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 12.09.2020

La corda, llarga i prima, cargolada en perfecte espiral, s’ha transformat de sobte en una serp. L’ensurt ha fet que, ràpidament, tiréssim enrere els nostres caps. El Pol, la Tomassa i jo ens hem abraçat i ens hem mirat. La cara de la gata demostrava que ella estava tan fascinada com el meu fill petit o jo mateix. La serp s’ha posat erecte de seguida que ens ha vist, mirant cap a nosaltres. S’ha quedat a un pam dels nostres caps, cara a cara, mirant-nos una estona a cadascú,...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 12.09.2020

Hi ha qui prefereix més fer coses complicades que coses senzilles. Això permet fer les coses malament i que no passi res, perquè si fem les coses fàcils, però les fem malament, no ens sentim gaire satisfets. És normal. De fet, ni tan sols les coses simples són senzilles. Fixeu-vos com respira la gent, com menja, com dorm. No hi ha res més fàcil de fer que relaxar-se i no fer res… en principi. Però res, tu, ni en això ens en sortim gaire bé. Hem arribat al punt...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Vida / 05.09.2020

El dret al criteri propi no és un dret de segona categoria. No em sembla pas menys important que tenir un plat a taula o un llit on dormir. De fet, potser fins i tot, el dret a la llibertat de consciència em sembla més important que qualsevol altre, de naturalesa material, perquè la dignitat de la persona no passa només per la seva integritat física, sinó sobretot moral. En el tema de la llibertat de consciència, estem davant d’un dret intrínsec, inherent a cadascú, que només pot ser...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 04.09.2020

Sovint es descriu l’espiritualitat amb la imatge d’un camí. La imatge em sembla d’allò més encertada: Un caminant s’obre camí amb l’afany de penetrar un espai d’interioritat anomenat cor. La imatge del camí representa perfectament aquest procés d’interiorització, perquè és de naturalesa progressiva, perquè reclama d’un esforç, el de la construcció d’uns hàbits que esdevenen quotidians i que poc a poc transformen l’individu que els integra, que és talment un caminar. El camí espiritual és cap endins i no té per força una forma lineal, però tanmateix és un camí....

Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Quran, Religió, Transformació social / 03.09.2020

Llegeixo el diari que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya impulsarà aquest any un pla pilot per impartir religió islàmica als centres educatius públics de Catalunya.[1] D’entrada, aplaudeixo el gest, perquè l’islam, tot i ser ben present a Catalunya, és gran desconegut. De seguida, però, em dic que el primer que caldrà ensenyar en aquestes classes de religió islàmica és que l’islam no és una religió. És evident que aquesta signatura fa moolta i moolta falta, em dic. L’islam, una religió? Dir que l’islam és una religió és veure’l...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.09.2020

Quan parlen els cors, les paraules sobren. Sobren per què són innecessàries: els cors capten la veritat tal com és. La declaren, explícitament i transparent, desvestida i nua, tal com és. I no hi ha paraula que declari la veritat pura. La veritat expressada per la paraula ja està vestida, concretada, limitada. Les paraules s’obren El silenci hi és quan les paraules sobren. Però les paraules s’obren, després del silenci, i emergeixen perquè tenen el seu sentit. La obertura de les paraules s’ha produït en el silenci, en la mirada, en el cor,...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies