Arxius de Dedicatòries - Sufi.cat
220
archive,category,category-dedicatories,category-220,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Creença, Dedicatòries, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.04.2021

Al meu pareL’altre dia es va celebrar la jornada de portes obertes de l’Institut al que potser anirà el meu fill Marc. Com us podeu imaginar, la jornada es va haver de fer online, cosa que em va decebre una mica, ja que sense trepitjar el centre resulta molt difícil fer-se una idea de l’ambient que s’hi respira. Tot i això, però, de seguida vaig trobar un motiu per alegrar-me: Havia topat amb un oxímoron, i això de descobrir oxímorons, a casa meva, és motiu d’alegria. La jornada de...

Amor, Creença, Dedicatòries, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Transformació social, Vida / 22.03.2021

En aquests moments en que la mort de li acosta, sense pressa però sense treva, estar a prop del meu pare és un autèntic regal. M’ensenya, més amb gestos que amb paraules, que val la pena centrar-se en les coses importants i deixar de banda les discussions banals en que sovint caiem i que no serveixen per altra cosa que per fer-nos mal els uns als altres. Hem d’estar agraïts de viure, diu. Compartir estones plegats. Amb qui estimes. Fent el que t’agrada. Gaudir. Aquest és el secret: Compartir,...

Amor, Dedicatòries, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 08.02.2021

Aquest estiu farà deu anys que va morir el meu germà Marcel. Cada cop estic més agraït de l’exemple que em va donar, o que ens va donar, més ben dit, perquè som molts els que valorem el seu exemple. Va morir donant una autèntica lliçó de com viure la vida i de com encarar la mort. Fa just deu anys, a l’hivern-primavera del 2011, en Marcel va entrar recta final de la vida. Recordo molt bé com va acceptar aquesta fase de la vida, simplement, com una etapa...

Amor, Dedicatòries, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 04.02.2021

Mentre encara ets amb nosaltres, Arcadi, i aprofites per tancar una estona els ulls o per parlar per telèfon amb algú a qui estimes, tinc temps de llegir-te. Subratllo i prenc apunts. Encara ara m’obres la ment i em sacseges la consciencia, enmig d’aquest món tan estrany que més aviat saqueja les consciències de la gent. M’ensenyes i, sobretot, m’inspires, perquè mentre ensenyes, ensenyes a digerir el que ensenyes, i transmets que és important no deglutir les idees tal com arriben, sinó que cal absorbir-les amb esperit crític, per tal...

Amor, Dedicatòries, Interioritat, Narrativa, Perplexitat, Vida / 03.11.2020

Us trobeu pel carrer i comenceu a parlar. Feia temps que no us vèieu, però havíeu estat molt unides i de seguida permeteu que la conversa entri en un espai d’intimitat emocional. Us sentiu còmodes, connecteu de nou. Us obriu a compartir les vostres interioritats, i t’adones que feia molt de temps que no t’obries tant. Que bé, això de sentir-se com amb tu. No heu necessitat ni cinc minuts i ja heu penetrat aquell estat en el qual podríeu parlar hores i hores. Sí, us heu retrobat. Saps que...

Dedicatòries, Publicacions, Religió, Transformació social, Vida / 29.06.2020

El Grup de Diàleg Interconviccional de Reus aplega persones de diverses conviccions religioses i no religioses convençudes que el coneixement mutu és la millor base per a la convivència   El GDI de Reus forma part de la xarxa d’AUDIR, l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional  La vitalitat de la ciutat de Reus ha bategat sempre de manera admirable. Una de les més fermes expressions n’és la Festa Major de Sant Pere, una festa que enguany, degut a l’epidèmia de SARS-Covid19, serà ben diferent. Aquest 2020 ens ha tocat viure una experiència imprevisible....

Dedicatòries, Interioritat, Mort, Vida / 23.04.2020

Al cavaller Roger, vola amunt, company!  El mateix Jordi que fa uns anys va deixar de salvar princeses se’ns ha tornat animalista, segons sembla. Ja no mata al drac. Ni tan sols surt de casa. Ha deixat de fer la guerra. La conquesta d’enemics i de cors era una aventura, una llegenda, que comença a perdre força. El Sant se’ns obre cap dins, ara, per carregar les bateries. S’interna cap al centre del seu cor, per retrobar-se amb aquell drac que sempre hi era, mític i sagrat, habitant solitari del regne...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies