Arxius de Perplexitat - Sufi.cat
593
archive,category,category-perplexitat,category-593,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Creença, Interioritat, Perplexitat, Vida / 28.05.2020

Si no fos perquè el silenci no pot desaparèixer, ens creuríem que no hi és. Podríem arribar a pensar-nos que el silenci no té lloc en l’existència, que la seva forma és irreal. Però la seva força és indubtable i la seva presència és ben real… encara que de tan subtil i sense forma resulta que sempre ens passarà desapercebuda. Hem d’entendre que el silenci no és audible. No se’l pot testimoniejar. Ningú podrà mai demostrar-lo ni tan sols saber-ne res. El silenci no farà mai acte de presència....

Interioritat, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 27.05.2020

Dins nostre s’hi troba una ànima sincera. No hi ha mentida que l’alteri ni suborn que la transformi. És tal com és, no pot avariar-se. Això sí, pot quedar ocultada. Pot ser que romangui eclipsada. Pot passar desapercebuda i resultar inadvertida. La seva naturalesa és silenciosa, la seva forma desvestida, la seva essència és casi insípida. Però és real i sempre-viva. Descobrir-la és una meravella, cuidar-la és un esforç. Recordar-la és un propòsit, i vestir-la és possible. Fer que la nuesa comparegui és vestir-la amb les seves pròpies pells. Sembla...

Déu, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Testimoniatges, Vida / 14.05.2020

El pensament antecedeix la manifestació: si és pur, si prové de la font, si és inspirat per ella, aleshores el pensament es realitza. La font és viva, tot sorgeix d’ella.   Quan decreta l’existència d’una cosa, diu tan sols: “sigues!”, i té lloc. Alcorà, 36:82   La font és viva, tot sorgeix d’ella Abans que es manifestin les coses, la font les anuncia. La mateixa font que les genera les proclama, i en fer-ho les decreta. Si estàs alerta, podràs percebre com les xiva. Si saps escoltar, podràs percebre que una pista ens les avisa,...

Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 08.05.2020

A la Lucía, que m'ha ensenyat aquesta manera de veure les coses   Hem viscut dies en els quals hem hagut de deixar moltes coses. N’hem deixat de fer, n’hem deixat de tenir, i ens n’hem perdut moltes. Però això no només ens ha fet descobrir la precarietat, sinó també l’abundància: Deia Laozi que només es pot conèixer la bellesa si també es coneix la lletgesa, i Rumi insistia en que no podem conèixer l’amor sense conèixer, també, el dolor. No hi ha un yin sense un yang, i això vol...

Naturalesa, Perplexitat, Vida / 03.05.2020

No cal anar-les a buscar, les coses, perquè venen soles. Naturalment, les coses que venen son les que venen, no les que esperàvem… però de venir-ne, en venen. Podria ser que no fos gens absurd prestar atenció al què la vida té per nosaltres. De fet, em sembla un comportament molt assenyat. Si la vida suscita, de fet, potser és perquè vol esperonar-nos en una direcció o altra. Si això fos així, perquè no hauríem de voler atendre al què ens proposa? Perquè no hauríem d’obrir-nos al què vol...

Perplexitat, Terminologia, Vida / 03.05.2020

De vegades sembla que vivim desconnectats de la vida. Altres vegades, en canvi, sembla que, d’alguna manera o altra, ens hi hem apropat més. Per una estranya raó, aquesta vida que sembla que sempre és amb nosaltres, de vegades ens resulta més propera i de vegades se’ns fa estranya. Alienats o desperts De vegades estem alienats. No hi ha dubte que quan això passa estem vivim, igualment: respirem i mengem, dormim i treballem. Però no Vivim, no gaudim de la vida en majúscules. Som cossos en moviment, però tenim l’esperit...

Interioritat, Perplexitat, Terminologia, Vida / 02.05.2020

El camí de l’existència a la realitat es pot descriure en tres etapes. A mesura que s'avança en aquest camí de tres fases i es penetra la realitat, aquesta ens revela que la seva capa més externa i superficial és allò que anomenem existència, però que dintre seu encara hi ha espai per un nucli transcendent i un espai intermig. Potser abans que res hauria de definir què entenc per realitat i existència, encara que de fet ja ho he començat a dibuixar: L’existència és la capa més externa...

Meditació, Perplexitat, Terminologia, Vida / 01.05.2020

Quan recito a consciencia, en veu baixa, m’adono que es desperten cèl·lules del meu cos que estaven adormides. Aleshores hi poso encara mes atenció. Afino la respiració, pujo el volum de la veu interna, i segueixo fent la invocació, en veu baixa. El record De sobte em ve al cap algun record, que deixo marxar però que recordo. O em ve al cap alguna imatge. Per exemple, la d’un estel fugaç. I marxa i em deixa sol de nou. Repetint. Invocant. Recitant. Despertant. Prenent consciencia. La pràctica és sempre la mateixa. Cada...

Déu, Perplexitat, Terminologia, Vida / 21.04.2020

El procés de desenvolupament de la vida dibuixa dues propensions naturals. Una de les forces de l'existència tendeix a la concreció mentre que l’altra tendeix a l’obert, una conforma i l'altra dissipa. Tancament i obertura, les dues propensions naturals, son les dues etapes que sintetitzen el procés de l'existència: Una etapa ens individualitza i ens particularitza com a criatures. Aquest procés és el que ens converteix en individus concret. Gràcies a ella esdevenim únics, adquirim trets que ens fan diferents als altres, i passem a ser distingibles de totes...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies