Arxius de Déu - Sufi.cat
355
archive,category,category-deu,category-355,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Creença, Déu, Espiritualitat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 07.02.2023

Hi ha una presència inexplicable que passa de vida en vida. En si mateixa, no es mostra de cap manera, però pot percebre’s a través en les diferents formes de vida concreta, i és a través d’elles que es dona a conèixer. Aquesta presència no es pot cosificar ni aïllar de cap manera, però ho impregna tot. De fet, és gràcies a que es transmet que sorgeixen les noves vides. Sense aquesta presència, la vida no podria ser-hi, ni transformar-se, ni estendre’s. Com que en si mateixa no és aprehensible,...

2 Likes
Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 02.02.2023

Recordo una època en que llegia amb gran fervor a un autor molt prolífic. La seva obra em semblava inabastable. M’agradava tant, que només despertar-me ja agafava un dels seus llibres, fins que vaig llegir-los quasi tots, un rere l’altre. A aquest autor no te l’acabes, em repetia content. Però un bon dia vaig adonar-me que el que llegia ja m’ho havia explicat abans, encara que potser amb altres paraules, i a partir d’aquell moment vaig començar a tenir la sensació que aquest autor ja m’havia dit tot el...

3 Likes
Déu, Hadith, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Sufisme, Terminologia, Vida / 26.01.2023

Els nostres cors estan tancats a la teva crida, les nostres oïdes tenen sordesa. Entre nosaltres i tu hi ha un hijab. Alcorà, 41:5El hijab és una cortina que separa entre dos espais determinats, un vel que estableix una divisòria entre diferents àmbits de l’existència. El professor Houssain Labrass ho explica de manera clara a l'article El hijab en l'islam. Des d’una perspectiva espiritual, el hijab permet que s’observin les distincions que hi ha entre els diferents plans de la realitat o estacions espirituals. O fa que passin desapercebudes, més ben dit,...

1 Like
Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Mort, Perplexitat, Sufisme, Vida / 23.01.2023

La força de l’amor s’ho emporta tot. I no ho fa pas sense pietat sinó generosament, perquè en tot hi acaba havent un cert dolor. Si totes les coses que apareixen acaben desapareixent vol dir que en procés de descomposició li podem reconèixer la mateixa quantitat d’amor i compassió que la que li veiem en el moment de la generació. És la mateixa força de l’amor que tot ho crea la que s’ho endú tot, perquè amb el temps, tot acaba fent més mal que bé. La força de...

1 Like
Amor, Creença, Déu, Escrits curts, Espiritualitat, Islam, Meditació, Naturalesa, Vida / 09.12.2022

La vida m’ha portat per un camí meravellós. Això ha fet que no pogués arribar a certs indrets pels quals el meu camí no discorria. Indefectiblement, m’he perdut escenaris dignes de ser visitats i he deixat d’explorar racons que mereixien atenció. He deixat de banda troballes que de ben segur haurien sigut interessants, he hagut de renunciar a moltes descobertes, he perdut grans oportunitats i he desatès situacions que mereixien una atenció acurada. Tot això m’ha passat perquè el camí de la meva vida no permet abastar-ho tot. Reconec...

1 Like
Déu, Islam, Naturalesa, Religió, Terminologia, Vida / 18.11.2022

És sabut que islam vol dir sotmetiment a Déu però, què vol dir sotmetre’s a Déu? Sotmetre’s a Déu vol dir aferrar-se a una realitat inabastable a la qual, paradoxalment, tot està íntimament lligat. Sotmetre’s a Déu vol dir reconèixer que tothom depèn de quelcom que és indefugible, per molt que també sigui inexpressable o incognoscible, i entregar-s’hi amb convenciment. Sotmetre’s a Déu vol dir apreciar que tot el que pren cos i forma ho fa com a signe d’una unicitat innegable que és inherent a tota l’existència. Sotmetre’s...

3 Likes
Déu, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 10.11.2022

La meva ma no escriu, escric jo. O no, ni això. Qui escriu aquestes paraules no soc jo, sinó que ho fa l’univers. O no, tampoc. Qui escriu aquest escrit no és ni la meva ma, ni jo, ni tan sols és l’univers. L’autor és algú desconegut, i tots nosaltres –la meva mà, jo mateix, l’univers sencer– som els objectes que li serveixen per tal que el seu missatge pugui ser transmès.No som ningú No som ben bé una part de l’univers, una peça d’entre moltes, encara que també....

2 Likes
Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Religió, Transformació social, Vida / 21.10.2022

De vegades em pregunto si la societat en que vivim és islamòfoba, si les estructures de l’Estat ho són en si mateixes, si les persones d‘aquest país rebutgen l’islam i senten aversió caps als musulmans. És probable que sigui així, em dic, però no puc concloure que aquesta sigui la única resposta correcta, perquè també hi ha elements que em porten a pensar el contrari. En aquest país hi viuen molts musulmans, i també moltes persones que, tot i no reconèixer-se com a musulmanes, ho són d’actitud i consciència....

5 Likes
Amor, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Religió, Terminologia, Vida / 21.09.2022

La consciència ecològica és inherent a totes les persones, perquè totes elles són un producte de la naturalesa, com tot el que les envolta. El problema és que, pel que sembla, en moltes persones aquesta consciència roman adormida. És com si s'haguessin allunyat del món i se'l miressin des de fora. Mirar-se el món des de fora és veure’l purament com un objecte material, és no tenir activada la capacitat de sentir la seva força –subtil i incommensurable–, una força que compartim amb ella i que fa que hi...

2 Likes
Creença, Déu, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia, Vida / 15.09.2022

–Soc ruc–, vaig dir-me en adonar-me que havia pujat al tren equivocat. –Sort!–, vaig exclamar al cap d’uns segons, després d’haver-ne pogut sortir abans que se’n tanquessin les portes. De nou a l’andana, mentre esperava el tren que m’havia de portar al poble (no a l’aeroport), vaig pensar en aquest fatal soc ruc que m’havia sortit de manera espontània. Perquè m’he dit això?, vaig preguntar-me. De fet, vaig relativitzar, aquest soc ruc no em descrivia tant a mi com a la situació en que em trobava. Aquest soc ruc no...

2 Likes

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies