Arxius de Déu - Sufi.cat
355
archive,category,category-deu,category-355,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Déu, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Perplexitat, Quran, Vida / 20.10.2020

Tard o d’hora arriba l’hora de la veritat. Tard o d’hora, arriba el moment de passar comptes. Tard o d’hora, toca a reconèixer la veritat, mirar-la de cara. Admetre allò que no hem volgut acceptar. Deixar d’apartar de davant nostre allò que ens pensat que ens feia nosa. Fora màscares! La veritat mereix ser proclamada a viva veu. Prou mentides! El món ja n’està prou ple, de falsedats. No li seguim més el joc a l’agonia. Recuperem l’essència natural de tot plegat, permetem que aflori de per si el...

Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia, Testimoniatges, Vida / 16.10.2020

Són llibres sagrats aquells en els quals literalitat és sinònim de profunditat. Hom acostuma a pensar que literalitat implica superficialitat, i que la profunditat és allò que se li dóna al text quan se l’interpreta. Això és el què els passa als escrits que gaudeixen de poca inspiració, en efecte, però en el cas dels llibres sagrats el què passa és justament el contrari: la pròpia literalitat conté un cos de significacions i operativitats tan ampli que desborden al lector. El despullen, el desarmen i el transformen. El llibre...

Amor, Déu, Hadith, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Vida / 01.10.2020

Només hi ha una manera d’estimar: donar temps. Dedicar-se a una persona, o a alguna activitat, no vol dir altra cosa que entregar-li temps. Cuidar les coses és acompanyar-les l’estona que es mereixen. Fer costat és fer acte de presència. Temps és tot el què podem oferir, perquè és l’únic que tenim. De fet, el temps és allò que ens ha sigut donat. Si hi som és perquè se’ns ha atorgat un temps. Crec molt convenient treure-li una mica d’importància a allò que l’omple, i aturar-nos a contemplar-lo en...

Amor, Creença, Déu, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 13.09.2020

Moltes persones s’obren a l’espiritualitat en temps de crisi. Un procés de separació, la pèrdua d’una persona propera i estimada, una malaltia greu o un accident, una situació econòmica desfavorable, etcètera, aquestes i altres situacions són tan crítiques que, per la profunditat del seu abast, ens transformen com a persones. Una experiència profunda és una experiència profunda, i això marca. Algunes d’aquestes experiències són molt boniques, com tenir un fill o trobar una parella o una amistat amb qui ens entenem. D’altres, en canvi, són realment tristes o doloroses....

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 12.09.2020

Hi ha qui prefereix més fer coses complicades que coses senzilles. Això permet fer les coses malament i que no passi res, perquè si fem les coses fàcils, però les fem malament, no ens sentim gaire satisfets. És normal. De fet, ni tan sols les coses simples són senzilles. Fixeu-vos com respira la gent, com menja, com dorm. No hi ha res més fàcil de fer que relaxar-se i no fer res… en principi. Però res, tu, ni en això ens en sortim gaire bé. Hem arribat al punt...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 04.09.2020

Sovint es descriu l’espiritualitat amb la imatge d’un camí. La imatge em sembla d’allò més encertada: Un caminant s’obre camí amb l’afany de penetrar un espai d’interioritat anomenat cor. La imatge del camí representa perfectament aquest procés d’interiorització, perquè és de naturalesa progressiva, perquè reclama d’un esforç, el de la construcció d’uns hàbits que esdevenen quotidians i que poc a poc transformen l’individu que els integra, que és talment un caminar. El camí espiritual és cap endins i no té per força una forma lineal, però tanmateix és un camí....

Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Quran, Religió, Transformació social / 03.09.2020

Llegeixo el diari que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya impulsarà aquest any un pla pilot per impartir religió islàmica als centres educatius públics de Catalunya.[1] D’entrada, aplaudeixo el gest, perquè l’islam, tot i ser ben present a Catalunya, és gran desconegut. De seguida, però, em dic que el primer que caldrà ensenyar en aquestes classes de religió islàmica és que l’islam no és una religió. És evident que aquesta signatura fa moolta i moolta falta, em dic. L’islam, una religió? Dir que l’islam és una religió és veure’l...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Religió, Terminologia / 31.08.2020

A Abdennur Prado, per difondre un discurs que empodera a les persones Si Déu és la força que crea l’univers, la font incognoscible d’on emana l’existència, aleshores és que tots hi estem en relació, que tots hi tenim a veure en la mateixa mesura, i que ningú pot creure que té allò diví en propietat. Déu no és de ningú perquè de Déu son tot. Déu no viu a casa nostra perquè som nosaltres els que habitem en el seu món. Res en sabem, d’aquest Déu, origen ocult i força sustentadora...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Perplexitat, Sufisme, Testimoniatges, Vida / 31.08.2020

Quan els cors s’obren, es troben i es reconeixen. Es contemplen mútuament, i s’agraden, perquè ressonen l’un amb l’altre. Senten la unió, però no invadeixen, perquè s’accepten l’un a l’altre. Saben que son dos. Saben que es fan un. La trobada S’identifiquen amb la unió, i saben percebre què apareix amb ella. S’identifiquen en la unió, perquè la trobada els permet veure què hi ha en l’un i què hi ha en l’altre. L’altre els fa de mirall, i així poden percebre quin és el tresor que tenen dins. La trobada és el...

Déu, Escrits curts, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 06.08.2020

El Tao que mostra el Tao ja no és el Tao Laozi   L’origen roman inefable. La font dels canvis és font, pura i immaculada, i malgrat que els canvis la revelen, ja no l’abasten… La font és font, i no s’entrega en les aigües que l’evoquen, tot i que se’ns mostra a través d’elles. L’aigua s’escapa de la font tota l’estona. Som criatures fetes d’aigua, però assedegades. Només la font conté el secret de l’existència, i malgrat que nosaltres, existint, el demostrem, no som altra cosa que el vehicle que el...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies