Arxius de Déu - Pàgina 8 de 17 - Sufi.cat
355
archive,paged,category,category-deu,category-355,paged-8,category-paged-8,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Déu, Perplexitat, Quran, Sufisme, Terminologia, Transformació social, Vida / 07.11.2020

Espiritualitat i diàleg per a l’enfortiment de la fraternitat humana és el nom d’una de les taules rodones celebrades en el marc de la 15a edició del Congrés Internacional de Sufisme organitzat per la Fundació Al Moultaqa que té lloc a Madagh (Berkane, Marroc) coincidint amb la celebració del Mawlid. Els participants a la taula online vam ser Imad Gregory Vandamme, Samia al Barràn, Maria Colín, Michel Thao i jo. A la meva participació la vaig acabar anomenant Unitat i universalitat i va consistir, més o menys, en això:Unitat...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 03.11.2020

No hem de treure-li valor al que estimem. Per proper que sigui el que toquem, per mundanal que ens sembli l’activitat que realitzem, si ho estimem és que es tracta de coses sagrades. Precisament, de fet, allò que fa que siguin sagrades és l’amor que depositem en elles. No pel fet que siguin nostres deixaran de ser sagrades, les meravelles de la vida. Cada acció és tota una gesta, un autèntic miracle, per petita o insignificant que sembli. No hi ha res que sigui vacu. Tot té lloc perquè...

Amor, Déu, Espiritualitat, Islam, Perplexitat, Quran, Sufisme, Terminologia, Vida / 30.10.2020

L’espiritualitat pot ser explicada; la seva naturalesa pot ser descrita; la seva força, transmesa; la seva llum, mostrada… i els mètodes que fan que tot això sigui possible poden ensenyar-se i estudiar-se. El sufisme n’és un exemple. El sufisme és una via espiritual viva i orgànica, perceptible i veraç, potent i vigent. Els mestres d’aquesta tradició espiritual han sabut articular un mètode que ha permès la transmissió de la baraka –la força de la divinitat, la benedicció– fins als temps actuals. Han creat un escola que ofereix un procés...

Amor, Creença, Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Quran, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 30.10.2020

A l’Anna, que m'ha inspiratSón temps de canvis, vivim dies d’incertesa. Sobretot, ens cal fe, perquè avancem cap a un indret desconegut del qual només podem saber-ne una cosa: serà allò que fem que sigui.El futur és el fruit del present El futur que trobarem depèn dels passos que donem. Per això és molt important efectuar-los amb la consciència del nosaltres. Un nosaltres, evidentment, que ha d’incloure a tota la humanitat i a totes les formes de vida del planeta. De fet, el que s’acaba són els temps on...

Amor, Déu, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Perplexitat, Quran, Vida / 20.10.2020

Tard o d’hora arriba l’hora de la veritat. Tard o d’hora, arriba el moment de passar comptes. Tard o d’hora, toca a reconèixer la veritat, mirar-la de cara. Admetre allò que no hem volgut acceptar. Deixar d’apartar de davant nostre allò que ens pensat que ens feia nosa. Fora màscares! La veritat mereix ser proclamada a viva veu. Prou mentides! El món ja n’està prou ple, de falsedats. No li seguim més el joc a l’agonia. Recuperem l’essència natural de tot plegat, permetem que aflori de per si el...

Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia, Testimoniatges, Vida / 16.10.2020

Són llibres sagrats aquells en els quals literalitat és sinònim de profunditat. Hom acostuma a pensar que literalitat implica superficialitat, i que la profunditat és allò que se li dóna al text quan se l’interpreta. Això és el què els passa als escrits que gaudeixen de poca inspiració, en efecte, però en el cas dels llibres sagrats el què passa és justament el contrari: la pròpia literalitat conté un cos de significacions i operativitats tan ampli que desborden al lector. El despullen, el desarmen i el transformen. El llibre...

Amor, Déu, Hadith, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Vida / 01.10.2020

Només hi ha una manera d’estimar: donar temps. Dedicar-se a una persona, o a alguna activitat, no vol dir altra cosa que entregar-li temps. Cuidar les coses és acompanyar-les l’estona que es mereixen. Fer costat és fer acte de presència. Temps és tot el què podem oferir, perquè és l’únic que tenim. De fet, el temps és allò que ens ha sigut donat. Si hi som és perquè se’ns ha atorgat un temps. Crec molt convenient treure-li una mica d’importància a allò que l’omple, i aturar-nos a contemplar-lo en...

Amor, Creença, Déu, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 13.09.2020

Moltes persones s’obren a l’espiritualitat en temps de crisi. Un procés de separació, la pèrdua d’una persona propera i estimada, una malaltia greu o un accident, una situació econòmica desfavorable, etcètera, aquestes i altres situacions són tan crítiques que, per la profunditat del seu abast, ens transformen com a persones. Una experiència profunda és una experiència profunda, i això marca. Algunes d’aquestes experiències són molt boniques, com tenir un fill o trobar una parella o una amistat amb qui ens entenem. D’altres, en canvi, són realment tristes o doloroses....

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 12.09.2020

Hi ha qui prefereix més fer coses complicades que coses senzilles. Això permet fer les coses malament i que no passi res, perquè si fem les coses fàcils, però les fem malament, no ens sentim gaire satisfets. És normal. De fet, ni tan sols les coses simples són senzilles. Fixeu-vos com respira la gent, com menja, com dorm. No hi ha res més fàcil de fer que relaxar-se i no fer res… en principi. Però res, tu, ni en això ens en sortim gaire bé. Hem arribat al punt...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 04.09.2020

Sovint es descriu l’espiritualitat amb la imatge d’un camí. La imatge em sembla d’allò més encertada: Un caminant s’obre camí amb l’afany de penetrar un espai d’interioritat anomenat cor. La imatge del camí representa perfectament aquest procés d’interiorització, perquè és de naturalesa progressiva, perquè reclama d’un esforç, el de la construcció d’uns hàbits que esdevenen quotidians i que poc a poc transformen l’individu que els integra, que és talment un caminar. El camí espiritual és cap endins i no té per força una forma lineal, però tanmateix és un camí....

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies