Sobre els hal i els maqam. La constància en el dhikr - Sufi.cat
4627
post-template-default,single,single-post,postid-4627,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Sobre els hal maqam constància dhikr

Sobre els hal i els maqam. La constància en el dhikr

És important que la pràctica del dhikr sigui regular, constatem després de recitar La ilaha illa Allah durant una bona estona. L’important és la constància, crear un hàbit. El dhikr te molta força i un gran impacte. Per això cal regular-lo.

Quan el dhikr és un ritus quotidià, la seva força queda absorbida pel pòsit que ell mateix deixa, i el seu impacte pot ser absorbit plenament per la persona, que progressivament sent la transformació interior.

El dhikr aporta molta llum, i si alguna vegada ens n’empatxem, pot ser que el dia següent sentim un buit molt gran. És una solitud normal, com un enyor. És el record de l’origen en forma d’absència. Aquest buit és la contrapart del dhikr, que és un record ple. L’origen fa acte de presència quan el dhikr és fet amb el cor obert.

La presència de l’origen

El dhikr ens porta a la presència de la font, ens fa sentir la seva companyia. Per això la regularitat és tan important. La relació que volem tenir amb el dhikr és la mateixa relació que volem tenir amb persona que estimem: la volem tenir a prop i passar el nostre temps amb ella.

El més important del dhikr és convertir-lo en un hàbit, perquè és aquest hàbit el que ens transformarà per dins. I el que volem és oferir-nos a la font com un espai a través del qual manifestar-se. No en tenim prou amb fer-ho uns moments, sinó que volem que aquesta presència tingui la seva continuïtat.

Dels hal als maqam

D’entre els estats espirituals que aporta el dhikr cal diferenciar entre els hal i els maqam. Hal és un estat de lucidesa i perplexitat. Un hal és la percepció de la realitat tal com es manifesta en un moment concret, amb tota la seva bellesa, amb totes les seves llums. Un hal és un moment d’èxtasi, de congruència amb la font de l’existència.

Tanmateix, els hal són estats efímers i força passatger. Són una clarividència temporal. Per això hem de parlar també dels maqam. Un maqam és una estació espiritual. És un estat de la consciència més durador i estable. És, per dir-ho així, un nivell espiritual, una dimensió del coneixement.

Si la clau del dhikr és convertir-lo en un hàbit és perquè dels hal ens porti als maqam, i a través de la percepció ocasional de les llums de la divinitat i la bellesa del món ens porti a percebre aquesta bellesa i aquestes llum d’una manera cada vegada prolongada.

Fins que esdevingui permanent.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies