Unitat i universalitat - Sufi.cat
4601
post-template-default,single,single-post,postid-4601,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Unitat i universalitat. Taula rodona

Unitat i universalitat

Espiritualitat i diàleg per a l’enfortiment de la fraternitat humana és el nom d’una de les taules rodones celebrades en el marc de la 15a edició del Congrés Internacional de Sufisme organitzat per la Fundació Al Moultaqa que té lloc a Madagh (Berkane, Marroc) coincidint amb la celebració del Mawlid.

Els participants a la taula online vam ser Imad Gregory Vandamme, Samia al Barràn, Maria Colín, Michel Thao i jo. A la meva participació la vaig acabar anomenant Unitat i universalitat i va consistir, més o menys, en això:

Unitat i universalitat

Bismillahi rahmani rahim. Gràcies per haver-me fet un lloc en aquesta taula rodona, en la qual estic molt ben acompanyat.

Fa uns moments lala Samia ens ha parlat de diversitat. Quan penso en la diversitat em ve al cap una idea. Visualitzo mentalment una foto que mostra la diversitat, i això vol dir que hi apareixen persones de diferents orígens diferents, que vesteixen de maners diferents i segurament parlen idiomes diferents. En una foto com aquesta, penso, s’hi pot veure la diversitat, però també la unitat: les persones que hi apareixen ve que es troben en un mateix lloc, i fan alguna cosa junts o, co a mínim, conviuen en un mateix espai. Totes elles respiren el mateix aire, els dóna vida un mateix alè, habiten el mateix món.

Com va dir el nostre estimat sidi Mounir al Boutchich: “L’aigua rega flors de tots els colors”. Crec que aquesta és la idea que hem de tenir al cap quan parlem de diversitat: la diversitat expressa unitat.

La diversitat expressa la unitat

Lala Samia també ens ha parlat de la crisi actual. És cert que el món d’avui està en crisi. Tenim una greu crisi ecològica, una gran crisi econòmica, crisi de convivència, crisi d’alegria i felicitat. Sobretot, però, podem veure que totes aquestes crisis en son una de sola, i es deuen a una gran crisi de valors. El que està en crisi és el fet que no reconeixem la unicitat.

La unitat és present allí on la diversitat es mostra, però no se la sol apreciar: veiem les diferències entre uns i altres, i –ben intencionadament– volem reconèixer el dret a la diversitat, però hem d’anar un pas més enllà: hem de veure que en la diversitat s’hi mostra la unitat. Si no s’aprecia la unitat les diferències formen blocs tancats.

L’universalisme de Raimon Panikkar

Raimon Panikkar, la persona que visibilitat li ha donat al diàleg interreligiós a Catalunya, va declarar que “No hi pot haver una perspectiva humana universal: hi ha invariants humanes, però no hi ha universals culturals. Dit d’una altra manera, tothom menja, és actiu i descansa, però el significat que es dóna al menjar, al treball i al descans és molt diferent segons les cultures ” (Pluralisme i interculturalitat, Fragmenta Ed.).

Fixem-nos hi: El que ens diferencia és –precisament– el que ens fa iguals. No és que hi hagi coses que ens facin diferents i coses que ens facin iguals, és que tots som, alhora, iguals i diferents: Tots fem el mateix… però ho fem de manera diferent.

Tots vivim, tots respirem, tots tenim cos i forma, tots som fills dels nostres pares, tots morirem. Tots encarnem una força que ens dota de vida. Tots devem la vida a la mateixa realitat, que ens desitja a tots per iguals, tots hi som complets. No hi ha ningú que hi sigui a mitges, borrós, difuminat… tothom hi és per igual. Això sí, cadascú hi és a la seva manera.

Aquesta és la característica del món on habitem. No hi ha duies criatures iguals, i tanmateix, encara que tots siguem únics, tots ens assemblem, perquè les nostres existències, per diverses que siguin, remeten al mateix: les aviva un mateix alè, les impulsen uns mateixos processos, etc.

La clau de la convivència

El principi universalista que descriu Panikkar és clau per a una convivència en la diversitat. No és pas inhibint les nostres diferències que trobarem unitat. La pau i la justícia que permeten la convivència només s’assoleixen si més enllà de la diversitat sabem reconèixer que el que tots tenim en comú és més gran que el què ens separa.

Cada persona té una forma de vida diferent. Cada persona mira la vida des d’un punt de vista particular. Però això no el converteix en un individu aïllat, separat dels altres o diferent en essència. Al contrari: el converteix en un ambaixador exclusiu. La seva singularitat, la seva presència –única– en en el lloc concret en el món que ocupa aquesta persona, en aquest precís moment, el converteixen en un individu igual de valuós que tots els altres.

Ibn Arabi i la unicitat peculiar de cada criatura

Ibn Arabi va dir que “Déu estableix un mitjà de comunicació exclusiu amb cada criatura, adaptat a la seva naturalesa particular”(Fusûs al hikam. Extret de Muhammad Aziz). La realitat es mostra, a cadascú, en cada moment, d’un amanera particular. Ningú l’entén igual, ningú la viu d’una mateixa manera.

Si només mirem les formes, veurem que tots som diferents, però si mirem les forces que conformen aquestes formes i els donen vida, veurem què tenen en comú. La unitat és a tot arreu, fomentant la diversitat, i amagant-se rere seu per mostrar-se a través d’ella. El principi que permet la diversitat es mostra a tot arreu, de maneres diferents.

“No són pas cecs els seus ulls, ho són els cors que els seus pits empresonen” (22:46), diu l’Alcorà, que també afirma: “Us hem fet de diferents pobles i tribus per tal que us conegueu els uns als altres” (49:13). Crec que en aquest conèixer-se mútuament tant cal veure-hi les diferències com les semblances.

El sufisme: una via per combatre la ceguera dels cors

Si avui som aquí, en aquest congrés internacional sobre sufisme, és per donar a conèixer que el sufisme ofereix un mètode senzill i eficaç per aprendre a veure des del cor, i deixar enrere la mirada egòtica que només vol veure les diferències que ens allunyen dels altres.

La realització del dhikr, així com la presència del mestre i la companyia de germans, fan del camí sufí una via per a la purificació del cor, és a dir, per a l’apreciació de la realitat tal com és, tal com es presenta, sense ometre cap de les facetes amb que se’ns mostra.

Les pràctiques sufís ens permeten apreciar que allà on hi ha una diferència no hi ha només una diferència, perquè el principi que li dóna existència és el mateix principi que fa que les altres coses siguin diferents. Veure-ho dóna harmonia, perquè acosta a l’altre i el respecta, i és que, com he provat de dir al llarg d’aquest ponència, la diversitat no nega pas la unitat.

Al contrari, li dóna expressió.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies