16 Abr El principi dels iguals diferents

Reconegueu les diferències i la igualtat dels uns i dels altres.
Alcorà, 49:13

El principi dels iguals-diferents ens permet apreciar que rere les més diverses maneres d’entendre les coses un vincle inherent a elles les converteix en més-iguals-que-diferents.

El principi dels iguals diferents

En cada àmbit, en cada conjunt, hi podem aplicar la llei de diferent-igual. La idea fonamental d’aquest principi s’assembla a la del sistema de correspondències sistemàtiques dels xinesos, basat en el principi de correlativitat yinyang. La primavera i la tardor, ens diu aquest sistema, son etapes en les quals desplega una energia i l’altra la replega, una la fa brotar i l’altra la fa entrar de nou a l’interior. Ara bé, no hi és l’una sense l’altra ni remeten a coses diferents, per diferents que siguin. Ben mirat, no hi ha res mes semblant a la tardor que la primavera, perquè al capdavall tant l’una com l’altra ens parlen de les estacions de l’any.

Si mirem més enllà de les coses veiem el vincle que les aplega, que les determina i les esperona. Si enlloc de veure coses veiem aquest més-enllà-de-les-coses veurem que les diferències que presenten son merament formals. En essència, però les coses que semblen diferents no son sinó processos o etapes d’una mateixos patrons, formes d’una mateixa vida, aspectes d’una mane¡tia realitat.

Vist així, no hi ha res més semblant al vermell que un altre color, ni res que s’assembli més a un do que qualsevol altra nota musical. Així, sabem que hi ha diferents instruments musicals, però també sabem que tots ells tenen més en comú que diferències puguin arribar a presentar, perquè tots ells serveixen pe fer música.

Igualment, sabem que són moltes les llengües que la humanitat parla i ha parlat al llarg de la història. Ara bé, també sabem que totes elles serveixen per expressar-se i comunicar-se. Per més diferents que siguin en les seves formes, son essencialment una mateixa cosa: llengua.

La unitat essencial que s’amaga rere les coses

Rere les diferents variants que podem apreciar –els colors, les notes, les estacions de l’any, etc.– s’hi revela una unicitat subjacent. És la unitat essencial, i es regeix pel principi d’unicitat de les coses.

Cal entendre que aquest principi, la unicitat, abasta dues dimensions: la microcòsmica i la macrocòsmica. En microcosmos, el principi d’unicitat remet a la unicitat de cada cosa, de cada ésser, de cada aspecte, atribut, qualitat. Això vol dir que cada color, és únic, que cada nota musical és diferent a les altres, que cada individu és únic també.

El principi d’unicitat en la seva forma microcòsmica ens porta a que acceptem que les diferències entre diversos no tenen solució de continuïtat, que cada peça és única i exclusiva, i que té dret a tenir la seva idiosincràsia.

Del microcosmos al macrocosmos

Paradoxalment, però, el mateix principi d’unicitat és real també en un altre àmbit, el del macrocosmos. Això vol dir que el món és una, que no hi ha més realitat que la realitat, que totes les existències viuen en un mateix univers.

Així, malgrat que tots siguem diferents, tots som u, perquè pertanyem al mateix món, vivim en el mateix univers i provenim d’un mateix origen. El principi dels iguals-diferents no fa altra cosa que donar expressió a aquesta veritat ambivalent: en la mesura que som criatures som diferents, en la mesura que som reals som una mateixa cosa: realitat feta vida.