Arxius de Naturalesa - Sufi.cat
541
archive,category,category-naturalesa,category-541,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Creença, Espiritualitat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 08.08.2020

Barcelona és coneguda per ser una ciutat punt de trobada, oberta al món però amb personalitat en si mateixa. Li dóna al món tant com en rep, i en fa de l’intercanvi una manera de fer les coses. Podríem dir que Barcelona té per bandera la diversitat. Rere la diversitat, la unitat Qui sap llegir entre línies i observar rere les formes sap apreciar que la diversitat, fet i fet, no fa altra cosa que dibuixar-nos la unitat. Per exemple, en una foto d’un grup de gent provinent d’orígens diferents...

Creença, Interioritat, Naturalesa, Transformació social, Vida / 28.07.2020

Segons com es miri, la figura de l’antropòleg és expressió de la mentalitat colonial: és el sociòleg de les societats no-occidentals. De fet, podem arribar a considerar que no hi ha ningú tan colonitzador com l’antropòleg. Ningú com l’antropòleg s’acosta tant a l’altre… sense abraçar-s’hi. Ningú és capaç, només ell, d’acostar-se a l’altre i seguir-lo considerant un element extern, aliè a ell. De no veure a l’altre com un altre, l’antropòleg no seria antropòleg. L’antropòleg és aquell que s’asseu enmig d’una sessió de meditació, però no medita. Només observa. I...

Creença, Déu, Espiritualitat, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Transformació social, Vida / 19.07.2020

No pot haver-hi una única perspectiva humana universal: hi ha invariants humanes, però no hi ha universals culturals. És a dir, tothom menja, és actiu i descansa, però el sentit que es dona a l’aliment, a la feina i al repòs és molt diferent segons les cultures. Raimon Panikkar[1] Uns s’han pensat que la religió era cosa de formes, no de principis. Els altres s’ho han cregut, i han fugit de la religió per escapar-se de les formes construïdes, artificials, que cosificaven allò inclassificable i tornaven rígid allò canviant. Els religiosos n’han fet de les...

Déu, Espiritualitat, Islam, Mort, Naturalesa, Religió, Terminologia, Vida / 15.07.2020

Com és que no m’olores en allò que respires? Ibn Arabi Hi ha un islam que s’està ofegant. Es tracta d’un islam aferrat a formes rígides i immòbils, un islam que n’ha fet, de la tradició, un discurs tancat. Aquest islam en crisi és l’islam que té més visibilitat, perquè en el món d’avui en dia les notícies les provoca qui malmet i no qui cuida. Per sort, però, no són pocs els musulmans que representen l’altra cara, que li donen a l’islam un sentit viu i universal, que demostren que...

Espiritualitat, Hadith, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Sufisme, Terminologia, Vida / 14.07.2020

El valor de les accions depèn de les intencions. Hadith Sembla ser que el nostre espai està entre la potencia i l’acte: La potencia és de Déu; l’acte també. I entre una cosa i l’altra, nosaltres, els éssers, individus a qui no pertanyen ni les accions ni la força amb que es realitzen… però que sens dubte es troben al bell mig de tot això. Sembla que Déu ens ha volgut atorgar una posició privilegiada. Des de l’indret que ocupem en la seva Creació, assistim a una demostració de la seva...

Amor, Escrits curts, Interioritat, Mort, Naturalesa, Transformació social, Vida / 13.07.2020

En quant a la Covid19, de moment tenim constància que el noranta llarg per cent de la població o bé no es posa malalta o bé es cura sense necessitat d’un tractament específic. Sembla que la lògica ens diu que mentre els especialistes busquen aquest tractament específic, els altres –inclosos els polítics– podem buscar maneres de reforçar la salut i promoure un estil de vida saludable, per tal que aquest percentatge força favorable encara s’incrementi més. La teva salut, la salut de tots La salut d’un mateix no és només cosa...

Déu, Espiritualitat, Islam, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Sufisme / 06.07.2020

Déu és allò que cau més enllà del que nosaltres podem capir. Al mateix temps, Déu és perceptible, i ho és a través de la realitat existenciada. La manifestació no és altra cosa que la plasmació dels atributs divins, signes que la divinitat ens presenta i que ens revelen els seus moviments o la seva naturalesa. Transcendent i immanent Déu és purament transcendent i no podem assolir cap posició que ens permeti saber-ne res. Misteriosament, però, Déu es manifesta, i ho fa a tot arreu, en tot moment, en qualsevol circumstància. La...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies