Confinar-se en un mateix és tancar els ulls, o deixar-los entreoberts, i recloure’s a escoltar el propi cos. És observar els gestos que realitza, i adonar-se que estan relacionats amb l’estat d’ànim i les actituds. Els moviments que fem, lluny de ser arbitraris, expressen un caràcter, fan visible un estat intern. Confinar-se en un mateix és obrir-se a gaudir –vet aquí què aporta això de l’auto-indagació!–, perquè sempre que reconnectem amb l’espai d’interioritat anomenat cor l’alegria brolla de manera natural: Al nostre cos li agrada tant que ens l’escoltem...