Arxius de Naturalesa - Pàgina 27 de 30 - Sufi.cat
541
archive,paged,category,category-naturalesa,category-541,paged-27,category-paged-27,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 11.04.2020

Hi ha qui veu en el lliure albir un concepte antagònic al de determinació. Hi ha qui defensa que els límits són per trencar-los, que la llibertat s’aconsegueix amb l’esforç de la superació, i que en els propòsits personals tot hi ha de poder tenir cabuda, perquè al capdavall cadascú és lliure de decidir què vol fer amb la seva vida. Crec que vincular la llibertat i la determinació és tan necessari com desvincular una noció de l'altra. Per una banda, no podem aspirar a la llibertat sense acceptar...

Amor, Interioritat, Islam, Meditació, Naturalesa, Sufisme, Terminologia, Transformació social / 01.04.2020

Com ens recorda en Marcel Plana als tallers de meditació sufí, meditar és una paraula que comparteix l’arrel etimològica de paraules com mediar, medicina o medi, i és que la noció de centre remet a equilibri, i per això totes aquestes paraules ens fan pensar en l’harmonia, ja sigui en la naturalesa i la salut, en la trobada amb l’altre per a procurar un acostament de posicions, en el punt d’equilibri d’un quadre d’un pintor o en la interioritat d’un mateix. Centrar-se és saludable: Centrar-se és mediar en cas...

Amor, Déu, Hadith, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia / 31.03.2020

La naturalesa no té naturalesa pròpia pròpia, sinó que revela la naturalesa de Déu. Enfocar-se a Déu sense aturar-se en els intermediaris vol dir apreciar la naturalesa i intuïr a Déu a través d'ella. Vet aquí el missatge de l’islam: al no divinitzar res més que Déu. Només Déu és diví. Divinitzar la naturalesa, o qualsevol altra cosa, és incórrer en la idolatria, i la idolatria és el pecat més condemnable: ningú ha creat vida fora de Déu, ningú existeix per voluntat pròpia. Tot es deu a un esdevenir...

Amor, Interioritat, Naturalesa, Transformació social / 27.03.2020

Davant la incertesa que ens genera aquest procés, molts ens preguntem que passarà després del confinament, quan podem tornar a sortir de les nostres cases i, de nou, tornar a la normalitat. Generalitzant una mica, podríem dir que hi ha dues posicions al respecte: Una d’elles ens diu que no canviarà gran cosa, l’altra, que tot haurà canviat molt. I aquí va la meva proposta i la raó per la qual em dirigeixo a vosaltres: Si no veieu clar el canvi que ha de tenir lloc, si no hi creieu...

Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat / 26.03.2020

Després de la meditació arriba la pau. La meditació ens regala la quiessència, una calma desperta que ens permet apreciar les coses amb claredat i acceptació. La meditació com a exercici porta a la meditació com a estat: L’estat meditatiu és el d’una consciència oberta, amatent, atenta i inspirada, creativa i desperta. Després de meditar, per tant, ens trobem en una relació passiva i activa respecte al món: passiva perquè ens afina l’escolta i la vista, i ens aporta una mirada que no jutja sinó que accepta; i activa...

Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social / 25.03.2020

L’espiritualitat està prenent molta força aquests dies, aquestes setmanes, i ha vingut per quedar-se. Abans ja hi era, en efecte, però ara li ha arribat el moment d’obrir-se i expandir-se. La seva explosió arriba ara perquè ara resulta més necessària que mai. Fa quatre dies podia ser vista com un luxe, però ara ha canviat tot de cop i, de sobte, se’ns revela bàsica i imprescindible: Necessitem pau interna. I la necessitem tots: creients i no creients, rics i pobres, treballadors i observadors, perquè aquest moment ens interpel·la a tots:...

Amor, Interioritat, Naturalesa, Vida / 24.03.2020

Segueixo revisant i ampliant aquests apunts sobre l’amor, perquè estimar és un procés d’aprofundiment que no s'acaba mai. L’amor pren mil formes i tot i això mai no s’esgota. Crec que no acabaré mai aquest escrit.   L’amor com a penetració Estimar és un procés d’aprofundiment. L’estima és allò que resulta quan un penetra cap a dins de les coses i n’aprecia la seva naturalesa interna. A estimar se n'aprèn. Per estimar hem de viure, conèixer i sentir. Però l’amor, és la força que fa que ho fem. L’impuls que ens porta al...

Islam, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social / 24.03.2020

Vivim dies d’incertesa. Més ben dit: vivim temps d’incertesa. O potser caldria dir: la incertesa ha vingut per quedar-se. Diria que si, que la incertesa ha passat a forma part de les nostres, i de fet, penso que sempre hauria hagut de ser així, de fet, perquè la incertesa és la condició natural de la vida, sempre canviant, i per creure en la certesa o l’estabilitat cal ser prudent: tota certesa és relativa, i tota estabilitat és temporal. Ho hem vist aquests dies. I ens han calgut molt pocs dies...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Terminologia, Transformació social / 22.03.2020

Fem-ne, del confinament forçat, un recés lliure Xavier Melloni  En pocs dies ha canviat molt el panorama. Tots ho hem vist. Sembla increïble, però és cert: El canvi és innegable. I després de la sorpresa, l’acceptació. És hora d’adaptar-se al canvi, d’obrir-se a la nova situació. Per fer-ho, sembla que cal retrobar-se amb allò més essencial. No cal fer gran cosa: Meditar, recollir-se, frenar l’excés d’informació que ens arriba de fora, veraç o no veraç, però en tot cas excessiva.Un recés lliure Si d’aquest confinament forçat en fem un recés lliure, si...

Creença, Déu, Mort, Naturalesa / 19.03.2020

Potser no creus en l’absolut, però no pots impedir que el sol es pongui. Potser no creus en l’absolut, en allò absolutament absolut, però això no t’impedeix creure en un absolut relatiu, com és el fet que el sol surt i es pon, que els dies passen passen, i que arribada l’hora morirem. Hi ha creences que no podem deixar de tenir-les. La de l’absolut és una d’elles, i no cal creure en un absolut absolutament absolut per comprendre la nostra posició d’inferioritat respecte l’absolut. En tenim prou amb...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies