22 Mar En el procés d’articulació d’un nou escenari

Fem-ne, del confinament forçat, un recés lliure
Xavier Melloni

En pocs dies ha canviat molt el panorama. Tots ho hem vist. Sembla increïble, però és cert: El canvi és innegable.

I després de la sorpresa, l’acceptació. És hora d’adaptar-se al canvi, d’obrir-se a la nova situació. Per fer-ho, sembla que cal retrobar-se amb allò més essencial. No cal fer gran cosa: Meditar, recollir-se, frenar l’excés d’informació que ens arriba de fora, veraç o no veraç, però en tot cas excessiva.

Un recés lliure

Si d’aquest confinament forçat en fem un recés lliure, si fem silenci i ens tanquem a dintre, en aquest espai d’interioritat anomenat cor, ens estarem posant en disposició d’entendre el missatge que la vida ens dóna, perquè sabem que la vida ens imposa un canvi, però encara no sabem ben bé quins canvis proposa.

És moment d’estar amatents, de centrar-se i concentrar-se. D’escoltar. De triar a qui escoltem i a qui deixem d’escoltar, perquè la vida, en confinar-nos, ens aïlla i ens protegeix de qui ens podria fer mal. El confinament no és dolent, només, també pot ser bo.

La vida ens dóna un missatge, però aquest missatge està per desxifrar, ens diu Xavier Melloni en un àudio d’aquests que circula per whatsapp i que trobareu a sota d’aquest escrit. Puc afirmar que aquests deu minuts són el millor que he sentit en una setmana.

Si enlloc de sentir-nos víctimes d’un agent patogen passem a sentir-nos co-partíceps de la vida i el seu esdevenir, ens estarem entregant a la Vida en majúscules que a tots ens travessa. Aleshores podrem servir-li, a aquesta vida que avança i es desplega a través de les criatures. Per fer-ho, cal deixar la por enrere perquè la por és allò que bloqueja la vida.

Un espai de silenci

Per comprendre el missatge, ens diu Melloni, cal silenci, perquè el missatge no és immediat i ha de ser descodificat. Fer-ho demana temps. I temps és el què tenim ara, penso, mai hem tingut tant temps com ara. Aprofitem-lo perquè la vida ens demana, precisament, allò que ens dóna: Ens regala la possibilitat de fer allò que vol que fem, que no és altra cosa que confinar-nos, tancar-nos en nosaltres mateixos per obrir-nos a ella.

No ens diu pas que haguem de tenir-li por, la vida. Només ens demana un aquietament, un enlentiment d’uns tempos que s’havien accelerat, un retorn a la font’ d¡on emana la vida de cadascú, que dins d’un mateix. Anant cap endins, cap a la vida pròpia, anirem cap a la Vida de tots, cap a la vida que avança, que ens engendra i ens escobra, quan vol i com vol, i de la qual depenem però a la qual servim. I per això ens vol ben vius i atents, també, i sans i forts per servir-li.

De dins cap enfora

És moment de tancar-se una mica en un mateix, ens diu la vida, d’abraçar la interioritat. De tancar-se dins per obrir-se a fora, a l’altre, a l’esdevenir, a la força que impulsa les coses i vol transformar-les, ara més que mai.

Per poder ser co-creadors del nou escenari que ara sorgeix hem de fer silenci, perquè no sabem ben bé com serà, aquest nou món, però sabem del cert que serà nou, perquè res ja no tornarà a ser igual.

Que no sigui només el virus qui crea aquest nou que ara arriba. Participem-hi tots! No entreguem tota la força a l’altre, busquem la nostra força dins nostre, perquè la vida acceptarà també les nostres aportacions. No és temps de fer la guerra contra el món, és l’hora d’estar en pau amb nosaltres mateixos. Som agents actius en l’articulació d’un nou escenari, i cal que no ens en sentim víctimes, només. També som originadors, iniciadors, productors, Ya mubdi!