Arxius de Naturalesa - Pàgina 19 de 30 - Sufi.cat
541
archive,paged,category,category-naturalesa,category-541,paged-19,category-paged-19,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Naturalesa, Transformació social, Vida / 30.11.2020

La crisi del 2020 ens ha canviat de dalt a baix. Ja no som el que érem, i espereu: encara canviarem més. Estem en ple procés de transformació. Això tot just acaba de començar. El 2020 no està provocant només una profunda transformació social, per bé o per mal, sinó que també ens està ajudant a adquirir noves maneres veure les coses. Sens dubte, aquest fet és més prometedor que qualsevol altre. Adquirir més perspectives no pot ser sinó positiu. Tinguem els ulls desperts, el cap amatent i el...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 28.11.2020

A la Laia, que pregunta què passa quan sentim un buit immens  De vegades sents una buidor profunda. La solitud, la incomprensió, les discussions… Hi ha certes coses que et fan sentir allunyat dels altres, i de vegades aquesta llunyania es converteix en una frontera. Se’t fa un nus a l’estomac, penses que els teus límits són dolents. T’enfades. Et poses trist. T’agradaria poder abraçar als altres. Adquirir les seves perspectives. Sentir el seu escalf. Però et sents buit. La frontera recorda el teu aïllament cada cop que apareix.La frontera:...

Amor, Creença, Déu, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 28.11.2020

Camines carrer avall. T’atures al semàfor i mires l’hora. Quarts de cinc. Mires a dreta i esquerra. No passa cap cotxe i et disposes a avançar. Però t’atures, perquè t’adones que el comerç al qual anaves està tancat. Al teu voltant, les botigues són tancades. Només estan obertes les més grans, que no tanquen als migdies. T’asseus al banc per contemplar la gent que passa. Falta prop d’una hora perquè es faci fosc, però a Reus tothom fa com si encara fos migdia. És evident que a Reus hi...

Conferències, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Quran, Sufisme, Transformació social, Vida / 24.11.2020

La crisis de valores actual desde diferentes puntos de vista fue una mesa redonda organizada por la Fundación Al-Moultaqa en el marco del Village Solidaire. El acto se realizó de manera online el 7 de noviembre de 2020 y contó con la participación de Pere Garcia, María Colín, Tatiana Cheima Mourad y Arnau Oliveres y moderada por Marcel Plana. Este es el enlace para verlo: https://www.youtube.com/watch?v=GR_tdAuLmbs Las palabras que guiaron mi participación en la mesa fueron las siguientes.La fuerza de la responsabilidad personal Uno de los aspectos de la crisis de...

Amor, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Transformació social, Vida / 23.11.2020

No es tracta de fer grans coses, em vas dir un dia, fa molt temps. Es tracta de deixar que les coses més senzilles tinguin lloc. Hi he pensat moltes vegades, em això que em vas dir, i el cert és que estic procurant aplicar-m’hi. Potser, fins i tot, però poc a poc, ho estic aconseguint. Les coses més senzilles són també les més essencials. Però pel tal que es duguin a terme de la manera pertinent, necessiten temps. Si omplim el nostres temps fent tot de coses complicades,...

Creença, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 23.11.2020

La naturalesa, per la seva profunditat insondable, m’arriba a fer por. Un Bosc, la nit, els udols del vent. Les gotes fines d’una pluja, quan no trobes aixopluc. I t’espantes, perquè la vida et porta vivències molt profundes. Quan el món mostra la seva fesomia natural, i la mirem de cara, despertem. Però de pregones en són tant, les seves mirades, que fem per manera d’esquivar-les. I ens arrecerem en la superfície, perquè ens esvera penetrar dins del seu dany. Però aquesta natura que t’espanta és la força que ens...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 22.11.2020

El canvi que necessita el món no és tan difícil, penses. Al capdavall, no pot pas ser gaire complicat, si del que es tracta és de fer allò que el món espera de nosaltres. El món només demana que el cuidem, i això, de fet, ja ho sabem fer. Si el món demana que li fem alguna cosa, és que primer ens l’ha ensenyada a fer. Aquesta vida et vol per allò que millor saps fer. Fes-ho. Centra’t en allò que et toca fer i deixa corre les argúcies....

Amor, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 17.11.2020

Estic fent el que té més sentit que faci?, em pregunto just quan em desperto, perquè els somnis m’han posat contra les cordes. El que avui faré, sigui el que sigui, tindrà ple sentit? Encara no m’he dutxat ni he pres el te… i m’adono que no tinc cap pressa per fer-ho. El primer que vull fer és estirar el fil. Sembla que avui em llevo amb perspectiva. Estic en bona disposició per percebre’m plenament? Estic sent qui realment he de ser? Estic enfocat en una direcció que porta...

Amor, Creença, Espiritualitat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Sufisme, Transformació social, Vida / 15.11.2020

Ens ho han donat tot. La vida que vivim, i tot el què ella ens dona, és un do que ens ha estat donat gratuïtament. No és que meresquem la vida, o que ens l’haguem guanyat. Senzillament, se’ns ha donat, i gràcies a això vivim. De la mateixa manera que la vida ens ha sigut donada amb aquesta absoluta gratuïtat, donar sense demanar res a canvi és la nostra manera natural de comportar-nos. Entregar-nos als altres i al món sencer, sense esperar-ne res a canvi i pel simple fet...

Amor, Déu, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 08.11.2020

Quan pensem que el coneixement pot superar-se, la idea que ens ve al cap és la d’una ampliació. Quan ens adonem que el que sabem del món és limitat, i desitgem incrementar-ne el coneixement, sovint pensem en fer-ho a través de l’addició. És natural que ho creguem així, perquè el coneixement s’acumula com els anys. Com qui aprèn a conduir una bicicleta, aprenem a anar pel món a mesura que el trepitgem. En efecte, ser gat vell és tenir experiència, i ja cal que posem en valor el coneixement...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies