Qui realment soc (la meva naturalesa particular) - Sufi.cat
4642
post-template-default,single,single-post,postid-4642,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Qui realment soc (la meva naturalesa particular). Arrels

Qui realment soc (la meva naturalesa particular)

Estic fent el que té més sentit que faci?, em pregunto just quan em desperto, perquè els somnis m’han posat contra les cordes. El que avui faré, sigui el que sigui, tindrà ple sentit?

Encara no m’he dutxat ni he pres el te… i m’adono que no tinc cap pressa per fer-ho. El primer que vull fer és estirar el fil. Sembla que avui em llevo amb perspectiva. Estic en bona disposició per percebre’m plenament? Estic sent qui realment he de ser? Estic enfocat en una direcció que porta al lloc que més convé?

Al cap d’una estona em dutxo per buidar-me. Vull netejar-me per dins i per fora, despertar-me en un nou món, deixar enrere el que és mig mort… i entregar-me a la realitat de la vida que emergeix, i poder veure la veritat tal com se’m mostra. De cara. Sense apartar-li la mirada.

Hi ha dies que et despertes fent examen de consciència, i avui és un d’aquest dies. He de tenir el cap fresc per observar-me.

Fitra

Si bé la fitra és la nostra naturalitat –la nostra propensió més essencial, l’actitud més inherent en nosaltres– de vegades sembla que l’oblidem. El nostre biorritme natural se’ns queda ocult rere accions que es deixen endur per tendències que li són alienes, que fins i tot no li convenen.

Tens les teves pròpies propensions però molt sovint ni te n’adones. El nostre cos està fet d’uns atributs particulars, i és en aquest món que cal que deixis que flueixin. No hi ha espai millor per desenvolupar-me, penso, sé. No és culpa del món si alguna cosa no funciona. Jo sóc aquí i d’alguna manera he de poder fer el que em sembla. Fes el què sents.

Fes-ho

Fes el que sents, em diu la veu. No ho estic fent, doncs, realment? No estic tenint criteri, quan actuo?

No és que pensis pas conquerir el món. No és et pensis que hi estàs per sobre, dels altres. El què passa m’influeix. De fet el què passa m’ocasiona. I algun dia se m’endurà. Em sé a mercè de l’existència, de la meva pròpia i dels elements que m’acompanyen. Ja ho sé. Ara bé, també sento que una força en mi m’empeny i em porta a rectificar. Saps que ho pots fer a la teva manera. En unes circumstàncies qualssevol, pots actuar de diferent maneres. És aquí on tenim força. És per això que cal que m’afini. Tinc marge de maniobra i vull actuar el millor possible.

No es tracta de deixar que el món ens obligui a deixar de ser qui som. Has de saber donar-li el que tens. Hem d’atrevir-nos a tractar-lo com creiem. Som u amb ell. Tot tu ets del món, no te n’amaguis.

Ijlas

Tan important i natural és el què veus a fora com el que sents que tens dins. Així doncs, m’estic escoltant bé? Estic atent al que sento? Sento tot allò que puc sentir, o inhibeixo el meu sentir? Actuo pel que sento, realment, o em deixo portar per objectius que crec que aporten recompenses? Ho fas potser per quedar bé? Saps què és ijlas?

Ijlas té lloc quan la sinceritat es realitza. Ijlas és l’acció feta tal com dicta el cor. Sense que esperis recompenses. Sense pretensions d’evitar crítiques. Amb atreviment però sense fer-ho per mostrar-se. Ijlas és, simplement, fer tal com és allò que és.

Ijlas és fer el que creiem just.

La justícia

M’estic afinant bé? Estic aconseguint que l’exterioritat que em rodeja ressoni en la meva interioritat? Estic obert al món? Li serveixo degudament?

Les meves accions, les meves paraules, i fins i tot aquells detalls que sovint passen inadvertits, expressen sincerament el meu sentir? Estan en disposició d’entregar-li al món el millor de mi? Estic fent realment el que crec just, per mi i pels altres?

Et prens el te sense cap pressa. Avui tinc temps per contemplar. Farem per manera de trobar la plenitud en cada acció, per dotar-la del seu sentit connatural. Tots som nosaltres i ho farem nosaltres junts. No deixaré que et quedis fora. No permetré que tu no actuïs.

Per petita que sigui cada cosa que avui faci, en faré d’ella una petita acció preciosa, sincera, natural… perquè tens unes arrels i les has de fer créixer.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies