03 Mai Reconnectem-nos a la Vida!

De vegades sembla que vivim desconnectats de la vida. Altres vegades, en canvi, sembla que, d’alguna manera o altra, ens hi hem apropat més. Per una estranya raó, aquesta vida que sembla que sempre és amb nosaltres, de vegades ens resulta més propera i de vegades se’ns fa estranya.

Alienats o desperts

De vegades estem alienats. No hi ha dubte que quan això passa estem vivim, igualment: respirem i mengem, dormim i treballem. Però no Vivim, no gaudim de la vida en majúscules. Som cossos en moviment, però tenim l’esperit adormit.

En altres ocasions, en canvi, estem ben desperts. Som conscients de la Vida, i la sentim ben aprop, ben endins. La veiem arreu, la respirem en tot. Quan estem desperts tot és un signe, i entenem que la Vida ens dona indicis de la seva existència. Percebem la nostra vida i la del món en plena sincronia. No ens sentim com estranys en un medi externs, sinó que més aviat ens sentim part d’un procés vital que ens transcendeix.

La naturalesa com a signe: les ayyat

En tota la naturalesa hi veiem ayyat, signes. Signes que ens revelen que és possible acostar-s’hi o allunyar-se’n, sentir-la o oblidar-la. L’objectiu d’una via espiritual no és altre que el d’afinar aquest sentit que degusta la Vida, que la fa aprehensible, per acostar-nos-hi de nou. Si la fitra és el nostre estat connatural, el nostre estar-en-el-món més natural i inherent, de vegades sembla que no en siguem conscients, i que poguem comportar-nos d’una manera que no és la pròpia, l’autèntica.

Per tal que aquest acostament sigui possible, cal que primer haguem acceptat que la Vida pot parlar-nos i mostrar-se’ns, és a dir, pot revelar-se. Per començar, hem acceptar que el contrari també és possible el contrari. Es pot estar lluny de la vida, malgrat viure. És com estar mort en vida, viu però inconscient. Espiritualment adormit. El despertar a la Vida en majúscules comença quan hom descobreix que, mentre es viu, es pot estar més Viu o menys.

Reconnectem-nos a la Vida!

Es pot ser més conscient o menys. Es pot estar més despert o menys, i això, portat a l’extrem, vol dir que es pot estar a favor de la vida o es negligir i deixar-la desemparada.

Quan un pren consciència d’aquestes dues tendències, comença a estar en disposició de determinar quines de les accions que realitza apunten cap a la gran Vida, la que escrivim en majúscules, i quines adormen.

Una vegada aquest discerniment comença a tenir lloc no cal res més. Tot és qüestió de seguir el camí que es va obrint. Les sorpreses no tardaran en arribar.