Arxius de Naturalesa - Pàgina 11 de 30 - Sufi.cat
541
archive,paged,category,category-naturalesa,category-541,paged-11,category-paged-11,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Escrits curts, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 01.06.2021

És obvi que estar concentrat (en quelcom) significa estar desconcentrat (desatenent altes coses), de manera que tot allò que pugui tenir de bo concentrar-se ho pot tenir també de dolent. En  funció de si els fenòmens que considerem importants succeeixen en el marc d’allò a que prestem atenció (o tenen lloc en allò que desatenem) ens semblarà que estem ben ubicats (per respondre adequadament a les circumstancies), o no.Estar concentrat no és estat atent Prestar atenció, per contra, és quelcom molt diferent a concentrar-se. Implica no focalitzar i obrir-se a...

Creença, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 25.05.2021

Els petits gestos compten, diem sovint, sabedors que el nostre pes al món és molt menut. Les nostres accions, per rellevants que ens puguin semblar a nosaltres, són ben poca cosa en el si d’un univers tan bast. Això és que sovint pensem. Però potser és més cert que no ha gestos petits. Potser resulta que tot és més significatiu del que creiem, i que la nostra intuïció (la rellevància dels nostres actes) no està del tot desencaminada.No hi ha petits gestos Jo crec que encara que siguin menudes, les...

Amor, Creença, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Sufisme, Testimoniatges, Vida / 22.05.2021

Sufi.cat és el meu propi mitjà de comunicació. Hi escric el que vull, quan vull. Amb un mitjà com aquest soc completament lliure. No m’imposo cap freqüència ni em tanco a cap temàtica el concret. Senzillament hi parlo de la vida que m’omple i de la força de la font que me la porta. La única condició que em poso és que el que el escric sigui sentit, tingui sentit. Hi llegireu textos que he rumiat, meditat i digerit, i d’altres que senzillament m’han arribat, per inspiració, i els...

Amor, Creença, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia, Vida / 16.05.2021

A Maria ColínL’existència existeix. I tant que sí! Però no existeix com a objecte, sinó que és completament oberta. Tot el que existeix és del tot inseparable de les altres coses que existeixen, de manera que quan tenim constància de l’existència no tenim constància de l’existència de les coses en concret, sinó de l’existència en si mateixa.Aferrament i desaferrament Gràcies als objectes tenim constància de l’existència. En aquest sentit, ens són útils. És per això que hi són: ens permeten reconèixer l’existència. Ara bé, cal no aferrar-se del tot...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 13.05.2021

Sembla que l’abisme entre els patidors i els que confien es fa cada cop més gran. Els primers pregonen la importància de tenir en compte certs perills, i és que efectivament podrien presentar-se. Els segons són més aviat d’obrir-se als designis de l’esdevenir, i s’entreguen al futur tot acceptant que no hi ha res que els garanteixi la seguretat plena. Una cosa és prevenir i una altra cosa diferent és preocupar-se. Potser els primers no tenen prou en compte que sí bé és molt cert que tals perills poden...

Amor, Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 08.05.2021

M’ho han ensenyat així: intenta ser el més obert i tolerant possible. Això serà bo per tu i pels altres. No és qüestió de ser molt culte o llest. Tampoc es tracta de tenir un gran sou o la millor reputació. Si vols ser feliç, intenta que el teu grau de tolerància sigui prou gran com per que tot allò que se’t presenti pugui entrar dins teu i convertir-se en part de tu. L’obert, en diu Rainer Maria Rilke. La trobada, ho anomena François Cheng. Jo en dic la...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Sufisme, Vida / 06.05.2021

“Tu segueix el que t'ha estat revelat”, diu l’Alcorà (6:106). “Has de seguir allò que t'ha estat revelat. Tingues paciència per a suportar l'adversitat”, diu també (10:109). “Atén al què se t'ha revelat! Estàs en el camí recte” (43:43), afirma més endavant. I abans havia dit: “A cadascú Nós hem donat una llei pròpia, un bon camí de salvació” (5:48). Amb tot, resulta evident que el llibre remarca que totes les persones estan capacitades d'un discerniment suficient, que habilita a prendre un camí adequat. Resumint: Tots tenim consciència i tots...

Amor, Conferències, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Religió, Sufisme, Terminologia, Transformació social, Vida / 04.05.2021

Crec que per explicar l’islam (o més ben dit, per entendre’l) necessitaria tota la vida. I potser també ho podria fer en un minut. Ho faria, simplement, traduint la paraula, perquè islam és una paraula en llengua àrab, i per tant pot traduir-se. Islam vol dir submissió al Déu, aferrament a la divinitat, i com explicaré, això d’entregar-se a Déu no és altra cosa que aferrar-se a la realitat, cenyir-se a la veritat i comprometre’s amb tota certesa percebuda o experiència assaborida. Déu és al Haqq, la veritat, la...

Amor, Creença, Déu, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 02.05.2021

L’origen ens és desconegut, em dic, però sabem que ha generat coses amb sentit, i meravelles que estan dotades d’una bellesa excepcional. Perquè no hauríem de postrar-nos davant la seva majestat, em pregunto, si reconeixem com ens captiva tot el que ha estat capaç de generar? No veiem el món i Ha!, ens surt un crit espontani? O fem un salt, i dansem, de manera lliure i natural, per deixar anar aquesta imparable joia que ens desborda? No sentim prou admiració davant del món, com per fer-ne una cançó,...

Amor, Creença, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 02.05.2021

Potser és que em faig vell, però cada cop trobo més a faltar el sentit comú. Diria que no sóc l'únic que considera que se’l troba en hores baixes. Personalment, crec que això és així perquè qui realment està perjudicat és el criteri propi. Avui en dia es porta més el discurs únic que no pas el pensament crític. És com si el pensament racional hagués de ser homogeni. Qui no pensa per si mateix té a l’abast un recurs molt fàcil que és el de dir que creu...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies