06 Mai De la individualitat a l’extinció del jo: dues etapes del camí sufí

“Tu segueix el que t’ha estat revelat”, diu l’Alcorà (6:106). “Has de seguir allò que t’ha estat revelat. Tingues paciència per a suportar l’adversitat”, diu també (10:109).

“Atén al què se t’ha revelat! Estàs en el camí recte” (43:43), afirma més endavant. I abans havia dit: “A cadascú Nós hem donat una llei pròpia, un bon camí de salvació” (5:48). Amb tot, resulta evident que el llibre remarca que totes les persones estan capacitades d’un discerniment suficient, que habilita a prendre un camí adequat.

Resumint: Tots tenim consciència i tots sabem què pot ser convenient i què no. La revelació és a l’abast de tothom.

Assumir la responsabilitat

Atendre la revelació és prendre consciència. És escoltar la veu del cor i sentir què ens diu. És observar el món i atendre a la demanda que ens fa a cada instant. Participar-hi. I ja. Amb això n’hi ha prou.

El món és un llibre obert, i el missatge que conté és aprehensible. La decisió del camí que hem de seguir està a les nostres mans. No podem culpar el dimoni si prenem un camí inadequat, perquè si bé potser és cert que ell ens tempta, també ho és que tenim la possibilitat de no fer-li cas. Som lliures d’entendre les coses i d’actuar amb justa correspondència, o de no voler fer-ho.

Per encertar-la no necessitem res que no tinguem: Només cal que assumim la responsabilitat que ens és donada. És a dir, cal que actuem amb criteri, i això vol dir fer-ho d’acord amb el que se’ns revela a cada instant.

És cosa de cadascú creure en si mateix, doncs. Tots podem confiar en les pròpies capacitats i actuar en conseqüència. sigui quina sigui la condició en que ens trobem. Ningú ens pot coaccionar fins al punt d’arrabassar-nos la consciència. La revelació que se’ns ofereix i exclusivament per a nosaltres. Si a cadascú, en cada moment, la revelació se li mostra d’una manera peculiar i única, és perquè aquesta s’ajusta, precisament, a cada situació particular. No hi ha instant ni lloc on la revelació no tingui accés, perquè l’existència mateixa és revelació. Tot el que existeix ho fa per remetre, precisament, a allò que revela.

Cada camí és únic

Cada persona ha de seguir el seu propi camí, d’acord amb el que li és revelat. Cada camí és únic, irrepetible: El teu camí ha estat fet per a tu. Segueix-lo. Assaboreix-lo, i mira de gaudir-ne al màxim i de treure-li tot el suc… i a mesura que avancis, descobriràs que aquest camí tan exclusiu i individual et porta a transcendir, precisament, la teva pròpia individualitat particular.

El camí que la vida ens convida a seguir ens portarà a desprendre’ns del nostre propi jo i aprehendre que la única existència real és la d’Al·là. De Déu som i a Ell tornarem”, diu l’Alcorà (2:156). “Ell és Al·là, l’únic. Al·là és etern. No ha engendrat ni ha sigut engendrat. No té parió. No té igual” (Alcorà, 112).

Pot ser que soni estrany doncs, però això és el que diu: Si segueixes el teu camí (el camí que et toca seguir a tu i només a tu), t’alliberaràs de la teva pròpia individualitat. Hauràs de travessar la teva individualitat per poder dissoldre-la. No ho podràs fer d’altra manera. No podràs aniquilar el teu jo si prèviament no l’has conegut prou.

Si no assumeixes el que se’t revela a tu, no podràs digerir que la revelació que se’t presenta ha fa, precisament, perquè t’alliberis del teu jo.

De la individualitat a l’extinció del jo

El camí sufí o de l’espiritualitat de l’islam va per etapes. En una primera etapa has de percebre la fusió entre la revelació i la teva personalitat. És a dir, has de veure el món des del teu propi punt de vista, com tot el que contemples estigués fet només per que per tu ho vegis des del teu punt de vista. Has de llegir els llibres sagrats com si haguessin estat escrits només perquè tu els llegeixis. Has d’atendre a la revelació que se’t revela. Res més. No has de viure la vida dels altres.

Has de fer immersió en el món des del teu propi punt de vista. Només això permetrà que, en un segon moment, puguis sentir que la revelació t’obre en canal i et treu de tu mateix, i se t’obriran unes portes que permetran gaudir d’una capacitat de percepció mes gran.

En aquest moment estaràs entrant en la perplexitat, que vol dir que el teu jo estarà en procés de dissolució. Els límits entre el teu jo i allò que no és el teu jo s’esvaniran progressivament, i a poc a poc t’adonaràs que, en última instància, no hi ha res que pugui ser considerat un jo.

El jo t’haurà permès entendre els signes que se’t mostren. El jo és com un vehicle temporal, un mecanisme que serveix per activar allò que no és ell.

Però per realitzar-ho cal que ens obrim, primerament, a gaudir de la plenitud de ser qui realment som. Només així podrem gaudir, després, de la vacuïtat de deixar de ser-ho.