L’artifici és superficial (i la naturalesa és insondable) - Sufi.cat
4660
post-template-default,single,single-post,postid-4660,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
artifici superficial naturalesa insondable. Vida

L’artifici és superficial (i la naturalesa és insondable)

La naturalesa, per la seva profunditat insondable, m’arriba a fer por. Un Bosc, la nit, els udols del vent. Les gotes fines d’una pluja, quan no trobes aixopluc. I t’espantes, perquè la vida et porta vivències molt profundes.

Quan el món mostra la seva fesomia natural, i la mirem de cara, despertem. Però de pregones en són tant, les seves mirades, que fem per manera d’esquivar-les. I ens arrecerem en la superfície, perquè ens esvera penetrar dins del seu dany.

Però aquesta natura que t’espanta és la força que ens dona vida, és el riu que irriga la teva sang, la font que ens aviva. No podrem esquivar-la per molt temps. Voler eludir-la és ser infidel a allò més nostre. Creure que és evitable és alienar-se… per un temps, perquè la veritat només s’ha descobert per ser apreciada.

Por de les nostres pròpies arrels

Desconfiem tant de la profunditat que ens hem creat una manera de viure ben superficial, banal, artificial. I quan de sobte ens acostem a les profunditats del nostre ser, i se’ns desperta l’enorme naturalesa que ens travessa, ens atemorim. L’artifici és molt superficial, la teva vida és més pregona del que et penses.

No et queda més remei que enfrontar la por: penetrar la nit, endinsar-te bosc, deixar que el vent et congeli el clatell. És la manera amb que la vida ens diu qui som.

Qui ets?, et pregunta, però li respons amb una fugida cap enfora… però allí a fora no hi ha res: el buit, l’abisme, el no-ser, el no-hi-ha. Més enllà de la natura no hi ha continuïtat.

Nosaltres som fets d’existències, som fets d’allò que sí que és. No podem quedar-nos a l’escorça, eternament, perquè també tenim arrels. I les arrels penetren l’insondable fons d’on provenim, on retornem. No podrem negar-nos sempre a l’evidència: la vida és massa forta, ens impressiona i ens supera, i se’ns emporta on vol en qualsevol moment.

Aquesta és la nostra manera de ser, la dels vius, els habitants de l’existència. No ho podem fer l’altra manera. Tenim arrels malgrat que de vegades ens espanta reconèixer-ho.

La nostra naturalesa és insondable

No podrem quedar-nos per sempre a una punta de la vida, perquè avança, canvia, et mou, i et porta endins, avall, al fons, amunt, al cim. Tard o d’hora bufa el vent, o arriba el fred, o et desperta un tro que et sobresalta.

Això és la calma, si t’hi entregues. La teva pròpia és més profunda del que et penses, però menys del que estàs preparat per suportar. Potser t’espantes, però el fons que evites també ets tu… i quan t’hi obres reconeixes que és més dolç del que semblava. És insondable i no l’abastes, però ell et sosté a tu.

Tard o d’hora captaré com l’existència em torna al fons, d’on ve i on torna sempre que vol ressorgir. D’on vens i on tornes cada cop que et toca despertar. D’on venim i on anem a cada instant, si mantenim oberta la mirada, si ens entreguem a l’existència que ens abraça, però sense mai deixar-se atrapar.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies