09 Des No he oblidat l’essencial

La vida m’ha portat per un camí meravellós. Això ha fet que no pogués arribar a certs indrets pels quals el meu camí no discorria. Indefectiblement, m’he perdut escenaris dignes de ser visitats i he deixat d’explorar racons que mereixien atenció. He deixat de banda troballes que de ben segur haurien sigut interessants, he hagut de renunciar a moltes descobertes, he perdut grans oportunitats i he desatès situacions que mereixien una atenció acurada. Tot això m’ha passat perquè el camí de la meva vida no permet abastar-ho tot.

Reconec que no he sabut fer bé certes coses. N’he descuidat d’importants. No n’he tingut cura de i sovint no he estat a l’alçada. De totes maneres, no decaic. No m’amoïno gaire, perquè sé que no he oblidat l’essencial. No he deixat de banda el més important. No he desatès el principi més fonamental.

M’ajupo vàries vegades al dia i poso el front a terra, en senyal d’humilitat, per fer com fa l’aigua, que sempre tira cap avall bo i acceptant la naturalesa del terreny que l’acull, i per no creure’m superior a ningú.

Cada dia, m’assec per recordar d’on vinc i a on vaig. Medito per sentir que formo part de quelcom que em depassa. M’entrego plenament perquè no vull allunyar-me de qui realment soc.

Cada dia, doncs, començo un nou camí, obert al que em presenti, disposat a que en porti cap a indrets inexplorats pels quals encara no he passat i que, sorprenentment, sí que m’esperen.