Arxius de Perplexitat - Pàgina 23 de 33 - Sufi.cat
593
archive,paged,category,category-perplexitat,category-593,paged-23,category-paged-23,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Creença, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 12.09.2020

La corda, llarga i prima, cargolada en perfecte espiral, s’ha transformat de sobte en una serp. L’ensurt ha fet que, ràpidament, tiréssim enrere els nostres caps. El Pol, la Tomassa i jo ens hem abraçat i ens hem mirat. La cara de la gata demostrava que ella estava tan fascinada com el meu fill petit o jo mateix. La serp s’ha posat erecte de seguida que ens ha vist, mirant cap a nosaltres. S’ha quedat a un pam dels nostres caps, cara a cara, mirant-nos una estona a cadascú,...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 12.09.2020

Hi ha qui prefereix més fer coses complicades que coses senzilles. Això permet fer les coses malament i que no passi res, perquè si fem les coses fàcils, però les fem malament, no ens sentim gaire satisfets. És normal. De fet, ni tan sols les coses simples són senzilles. Fixeu-vos com respira la gent, com menja, com dorm. No hi ha res més fàcil de fer que relaxar-se i no fer res… en principi. Però res, tu, ni en això ens en sortim gaire bé. Hem arribat al punt...

Hadith, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 10.09.2020

Aquesta setmana s’està parlant molt de la progressiva introducció de l’assignatura de religió islàmica a les escoles i instituts de Catalunya. He de reconèixer que no sé si la proposta em sembla adequada o no. No en tinc ni idea. Explicar l’islam és imprescindible, ara més que mai, perquè tot i que l’islam és ben present entre nosaltres, és també un gran desconegut. No pot ser que l’islam convisqui entre nosaltres i no se’n parli ni se’n sàpiga res, més enllà de quatre tòpics obsolets. Ara bé, també reconec...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Vida / 05.09.2020

El dret al criteri propi no és un dret de segona categoria. No em sembla pas menys important que tenir un plat a taula o un llit on dormir. De fet, potser fins i tot, el dret a la llibertat de consciència em sembla més important que qualsevol altre, de naturalesa material, perquè la dignitat de la persona no passa només per la seva integritat física, sinó sobretot moral. En el tema de la llibertat de consciència, estem davant d’un dret intrínsec, inherent a cadascú, que només pot ser...

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 04.09.2020

Sovint es descriu l’espiritualitat amb la imatge d’un camí. La imatge em sembla d’allò més encertada: Un caminant s’obre camí amb l’afany de penetrar un espai d’interioritat anomenat cor. La imatge del camí representa perfectament aquest procés d’interiorització, perquè és de naturalesa progressiva, perquè reclama d’un esforç, el de la construcció d’uns hàbits que esdevenen quotidians i que poc a poc transformen l’individu que els integra, que és talment un caminar. El camí espiritual és cap endins i no té per força una forma lineal, però tanmateix és un camí....

Amor, Interioritat, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 01.09.2020

Hola odi, hola por, hola ràbia, Us dono la benvinguda. Passeu. Entreu fins al fons, ben endins. No hi podeu faltar, veniu, hi ha de ser tothom! Tenim molta feina. Anem! Correu, actueu, realitzeu-vos, sigueu el que sou. No us bloquegeu, circuleu. Avanceu, moveu-vos. Deixeu que la sang se us endugui fins al cor. Sentiu com batega. Deixeu que la seva força us ensordeixi. Moriu en l’èxtasi de l’amor. Cremeu-vos en la seva flama. Extingiu-vos. Ofegueu-vos al mar de la consciencia. Naufragueu en les onades del record. Gaudiu de la...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.09.2020

Quan parlen els cors, les paraules sobren. Sobren per què són innecessàries: els cors capten la veritat tal com és. La declaren, explícitament i transparent, desvestida i nua, tal com és. I no hi ha paraula que declari la veritat pura. La veritat expressada per la paraula ja està vestida, concretada, limitada.Les paraules s’obren El silenci hi és quan les paraules sobren. Però les paraules s’obren, després del silenci, i emergeixen perquè tenen el seu sentit. La obertura de les paraules s’ha produït en el silenci, en la mirada, en el cor,...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.09.2020

Obre els ulls. Concentra la mirada en el que veus. Mira atentament tot el que observes i contempla-ho com una sola cosa. Dos ulls, una mirada: tens davant una obra d’art; tens davant un sol univers; tens aquí una porció de la realitat. Gaudeix-la. Tanca els ulls i accepta que formes part de tot això. No estàs fora del què has vist. Sent el què perceps. Observa allò veus. Fixa’t que amb els ulls tancats també s’observen moltes coses. Mira-les; sent-les. Escolta el silenci, i adona’t que, de fet, no...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Perplexitat, Sufisme, Testimoniatges, Vida / 31.08.2020

Quan els cors s’obren, es troben i es reconeixen. Es contemplen mútuament, i s’agraden, perquè ressonen l’un amb l’altre. Senten la unió, però no invadeixen, perquè s’accepten l’un a l’altre. Saben que son dos. Saben que es fan un.La trobada S’identifiquen amb la unió, i saben percebre què apareix amb ella. S’identifiquen en la unió, perquè la trobada els permet veure què hi ha en l’un i què hi ha en l’altre. L’altre els fa de mirall, i així poden percebre quin és el tresor que tenen dins. La trobada és el...

Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Perplexitat, Sufisme, Terminologia, Testimoniatges, Vida / 26.08.2020

Ja de ben petit sentia una força m’empenyia a buscar-li el sentit a la vida. La contemplava amb estranyesa, mentre la vivia, amb la sensació de que m’era aliena tot i ser-me tan propera. De jove, em considerava un buscador, perquè sentia que a la vida li mancava un ingredient, que m’era desconegut i inefable, però que es revelava a través de l’absència. El buit formava part de l’existència, com ho feien altres coses que l’omplien. Això em va portar a fer-me amic del silenci. Mirava molt per la finestra....

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies