01 Set Quan parlen els cors, les paraules sobren

Quan parlen els cors, les paraules sobren.

Sobren per què són innecessàries: els cors capten la veritat tal com és. La declaren, explícitament i transparent, desvestida i nua, tal com és.

I no hi ha paraula que declari la veritat pura. La veritat expressada per la paraula ja està vestida, concretada, limitada.

Les paraules s’obren

El silenci hi és quan les paraules sobren. Però les paraules s’obren, després del silenci, i emergeixen perquè tenen el seu sentit.

La obertura de les paraules s’ha produït en el silenci, en la mirada, en el cor, en la veritat. És a partir d’aquí que neixen les paraules, quan provenen dels silencis. Quan les paraules sobren, s’obren, i emergeixen i floreixen. I diuen coses boniques perquè diuen la veritat.

Quan parlen els cors, s’obren la paraules

Diuen la veritat perquè provenen del silenci. Venen d’allò que és, tal com és. Provenen de l’amor, de la font que els dona vida, de la font de l’existència, de la força creadora que parla en silenci, i articula les paraules quan floreix.

I és que les paraules que surten del cor declaren la veritat: no hi ha veritat que no sigui la Veritat.

Totes les veritats, si ho són, expressen la Veritat inexpressable.