13 Feb Reconèixer la veritat

Cercar la veritat, en termes espirituals, no vol dir aspirar conèixer la veritat si no reconèixer la veritat. No es tracta de conèixer aquelles veritats a les que no tenim accés. Allò que se’ns escapa, se’ns escapa, senzillament.

Però hi ha veritats, en canvi, que queden camuflades, que ens passen desapercebudes, que hem tapat, i que no ens les volem reconèixer. Fer-ho, acceptar-les i assumir-les, intentar entendre-les i acollir-les és una tasca de naturalesa espiritual.

Desvelar la veritat

La veritat, doncs, i estem parlant en termes espirituals, no ha de ser coneguda, ha de ser reconeguda. Aquesta diferència –el prefix re-– és important perquè significa que tots tenim accés a l’espiritualitat, tinguem cultura o no en tinguem, viatgem o no viatgem, llegim o no llegim. No es tracta d’adquirir un coneixement, més aviat es tracta de desvelar una realitat, de destapar una veritat enterrada, d’admetre’s i confessar-se, desvestir-se i sincerar-se.

Tothom té, per tant, capacitats espirituals. El coneixement espiritual està a l’abast de tothom. I no hi ha excusa per entregar-s’hi. L’única excusa per no fer-ho seria no voler reconèixer la realitat, és a dir, preferir tapar-la, escollir ocultar-la i amagar-la, per no veure-la o no mostrar-la. La única raó per no voler seguir un camí espiritual, és preferir enganyar o enganyar-se.

I aquest és el món en el que`estem, que té l’espiritualitat en baixa estima perquè implica reconèixer, i reconèixer és acceptar-se un tal com és. I avui un vol ser l’altre, o com a mínim aparentar allò que no és.

La Pau

La Pau que cerca el caminador espiritual és de naturalesa interna. Qui escull l’espiritualitat, escull quedar-se en pau amb si mateix. No aspira a quedar-se amb pau amb el món, perquè admet que el món està més enllà del seu domini i escapa el seu control.

Qui escull la pau interna regala pau externa, i aquesta és la jugada: Transformar la vida en la veritat, fer de cada acte un gest sincer, mirar el món i apreciar-ne allò que mostra, agradi o no, convenci o no. I si no convenç proposar-hi canvis, perquè si no convenç és precisament perquè aspira a rebre allò que ho faci, i així el món podrà prendre de nou la seva forma convincent, natural, vertadera.