Reconèixer la veritat - Sufi.cat
1883
post-template-default,single,single-post,postid-1883,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Reconèixer la veritat

Reconèixer la veritat

Cercar la veritat, en termes espirituals, no vol dir aspirar conèixer la veritat si no reconèixer la veritat. No es tracta de conèixer aquelles veritats a les que no tenim accés. Allò que se’ns escapa, se’ns escapa, senzillament.

Però hi ha veritats, en canvi, que queden camuflades, que ens passen desapercebudes, que hem tapat, i que no ens les volem reconèixer. Fer-ho, acceptar-les i assumir-les, intentar entendre-les i acollir-les és una tasca de naturalesa espiritual.

Desvelar la veritat

La veritat, doncs, i estem parlant en termes espirituals, no ha de ser coneguda, ha de ser reconeguda. Aquesta diferència –el prefix re-– és important perquè significa que tots tenim accés a l’espiritualitat, tinguem cultura o no en tinguem, viatgem o no viatgem, llegim o no llegim. No es tracta d’adquirir un coneixement, més aviat es tracta de desvelar una realitat, de destapar una veritat enterrada, d’admetre’s i confessar-se, desvestir-se i sincerar-se.

Tothom té, per tant, capacitats espirituals. El coneixement espiritual està a l’abast de tothom. I no hi ha excusa per entregar-s’hi. L’única excusa per no fer-ho seria no voler reconèixer la realitat, és a dir, preferir tapar-la, escollir ocultar-la i amagar-la, per no veure-la o no mostrar-la. La única raó per no voler seguir un camí espiritual, és preferir enganyar o enganyar-se.

I aquest és el món en el que`estem, que té l’espiritualitat en baixa estima perquè implica reconèixer, i reconèixer és acceptar-se un tal com és. I avui un vol ser l’altre, o com a mínim aparentar allò que no és.

La Pau

La Pau que cerca el caminador espiritual és de naturalesa interna. Qui escull l’espiritualitat, escull quedar-se en pau amb si mateix. No aspira a quedar-se amb pau amb el món, perquè admet que el món està més enllà del seu domini i escapa el seu control.

Qui escull la pau interna regala pau externa, i aquesta és la jugada: Transformar la vida en la veritat, fer de cada acte un gest sincer, mirar el món i apreciar-ne allò que mostra, agradi o no, convenci o no. I si no convenç proposar-hi canvis, perquè si no convenç és precisament perquè aspira a rebre allò que ho faci, i així el món podrà prendre de nou la seva forma convincent, natural, vertadera.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies