Arxius de paraula - Sufi.cat
645
archive,tag,tag-paraula,tag-645,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 16.10.2022

El silenci és la font d’on brolla la paraula. La paraula convida al diàleg. El diàleg porta a la reflexió i a la meditació, és a dir, al silenci. A un silenci del qual, de nou, n’emergirà una paraula, que suscitarà un diàleg i promourà la reflexió en silenci. Si no hi ha silenci, les paraules són buides de sentit, vanes, irrellevants. Mancades de profunditat i sense fons. Sense fonaments. És el silenci que les antecedeix el què les dota d’un sentit coherent, el que permet que se sostinguin...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Sufisme, Vida / 22.02.2021

El llenguatge del cor és el llenguatge amb que ens comuniquem quan ho fem de manera sincera. El fet és que tothom sap parlar aquesta llengua, i no calen paraules per utilitzar-la. N'hi ha prou amb tenir la intenció d’expressar la veritat, i si no trobem la paraula exacta, com a mínim ens sortirà el gest precís, i la veritat quedara dita, o com a mínim retratada. Tothom sap entendre’l, el llenguatge del cor, perquè és innat. Només cal tenir l’escolta oberta. Qui està atent entén el sentit d’un...

Amor, Creença, Escrits curts, Interioritat, Mort, Perplexitat, Vida / 04.02.2021

Les paraules arriben. I tant que arriben! Arriben ben endins. De vegades, quan la vida en mostra la seva gran profunditat, diem allò de que no tenim paraules. No sabem què dir, i ens quedem muts. I es fa silenci.Paraules que emergeixen de la font Quan es fa el buit és el moment de no dir res. No cal pas forçar que arribin, les paraules. Potser n’hi ha prou amb la mirada. De fet, amb la mirada en tenim més que de sobres per abraçar-nos i sentir-nos uns als altres. Una simple...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 01.09.2020

Quan parlen els cors, les paraules sobren. Sobren per què són innecessàries: els cors capten la veritat tal com és. La declaren, explícitament i transparent, desvestida i nua, tal com és. I no hi ha paraula que declari la veritat pura. La veritat expressada per la paraula ja està vestida, concretada, limitada.Les paraules s’obren El silenci hi és quan les paraules sobren. Però les paraules s’obren, després del silenci, i emergeixen perquè tenen el seu sentit. La obertura de les paraules s’ha produït en el silenci, en la mirada, en el cor,...

Déu, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Testimoniatges, Vida / 14.05.2020

El pensament antecedeix la manifestació: si és pur, si prové de la font, si és inspirat per ella, aleshores el pensament es realitza. La font és viva, tot sorgeix d’ella.  Quan decreta l’existència d’una cosa, diu tan sols: “sigues!”, i té lloc. Alcorà, 36:82  La font és viva, tot sorgeix d’ella Abans que es manifestin les coses, la font les anuncia. La mateixa font que les genera les proclama, i en fer-ho les decreta. Si estàs alerta, podràs percebre com les xiva. Si saps escoltar, podràs percebre que una pista ens les avisa,...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies