16 Oct Silenci, paraula, diàleg, silenci

El silenci és la font d’on brolla la paraula. La paraula convida al diàleg. El diàleg porta a la reflexió i a la meditació, és a dir, al silenci. A un silenci del qual, de nou, n’emergirà una paraula, que suscitarà un diàleg i promourà la reflexió en silenci.

Si no hi ha silenci, les paraules són buides de sentit, vanes, irrellevants. Mancades de profunditat i sense fons. Sense fonaments. És el silenci que les antecedeix el què les dota d’un sentit coherent, el que permet que se sostinguin sobre una base sòlida, buida de prejudicis que la puguin manipular.

El que inspira les paraules vertaderes i els insufla vida és que l’estat que les precedeix sigui de naturalesa muda. És en el silenci amatent on la paraula viva pot ressonar-hi plenament. Si no hi ha un espai buit res pot ser omplert.

Si les paraules no provenen del silenci, no conviden al diàleg: només provoquen monòlegs, verborrea, soroll. Per això el contrari de la paraula no és el silenci sinó el soroll.

El silenci, lluny de ser l’absència de paraules, és la inspiració que les suscita –l’alè que les genera–, l’indret a on ressonen i la idea que s’expressarà a través seu. El silenci, la paraula i el diàleg són germans. I el soroll és l’enemic al qual han de vèncer plegats.