28 Mar Aquell silenci

Després de deu minuts de meditació dhikr en grup ens vam quedar en silenci.

Al cap d’una estona vam anar obrint els ulls i les nostres mirades es van creuar. Ningú s’atrevia a trencar-lo,  aquell silenci. Això ho vam poder constatar tots. Sense mediar paraula, sabíem que, tot i que cadascú ho sentia una manera diferent, tots sentíem el mateix. I també sabíem que mai tindríem paraules per dir què era… encara que sempre tindríem el record d’aquell estat, ja que era ben palès, assaborible, recognoscible.

Aquell silenci aportava un vincle invisible que ens unia. Donava forma densa i tangible a aspectes que abans ens deurien haver semblat impalpables, o inexistents. Havíem accedit a un estat al qual només hi érem per gaudir-ne, res més, i només ens calia quedar-nos allí, mirant-nos, per saber que sentíem el què sentíem i que no calia posar-li nom.

Mirant la sala i mirant l’aire que l’omplia, miràvem la llum que s’hi reflectia, els colors que s’hi dibuixaven. Mirant i mirant-nos, sentíem. I sentíem la remor d’un dhikr que encara cuejava, minuts després, i llarga estona vam estar gaudint del pòsit que sorgeix després d’una estona de meditació, com un romanent de la meditació recitada, com un eco del dhikr, però també l’origen de tot plegat.

Aquell silenci havia obert una escletxa en l’aire espès de la sala i ens conduïa a una dimensió profunda de nosaltres mateixos que no restringia la nostra individualitat –al contrari, n’emfatitzava els trets– però ens unia a tots en una realitat harmònica i cohesionada, en la qual res necessitava desaparèixer perquè tot quadrés.

Potser serà que la realitat és un indret on tots els contraris hi conviuen. On tot és possible. On totes les coses, enlloc de fer-se nosa l’una a l’altre, hi conflueixen i s’hi harmonitzen.

I així va ser que vam subtilitzar les nostres aspreses i vam extingit les nostres friccions. I que vam densificar els nostres esperits i les nostres ànimes donant cos a aspectes de nosaltres que no sempre sabem cosificar. Aquell silenci havia convertit en palpable quelcom que abans no ho era, i ens permetia entendre’ns i entendre les coses d’una manera que pocs havíem percebut abans.

Sens dubte, aquell silenci va dir-nos moltes coses. I els que hi érem sabem què va dir-nos, aquell silenci, encara que no us ho podrem dir, perquè va dir-nos coses que no s’expressen amb paraules.