Els cors es reconeixen - Sufi.cat
4240
post-template-default,single,single-post,postid-4240,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Els cors es reconeixen. Amor. Trobada

Els cors es reconeixen

Quan els cors s’obren, es troben i es reconeixen. Es contemplen mútuament, i s’agraden, perquè ressonen l’un amb l’altre.

Senten la unió, però no invadeixen, perquè s’accepten l’un a l’altre.

Saben que son dos. Saben que es fan un.

La trobada

S’identifiquen amb la unió, i saben percebre què apareix amb ella. S’identifiquen en la unió, perquè la trobada els permet veure què hi ha en l’un i què hi ha en l’altre. L’altre els fa de mirall, i així poden percebre quin és el tresor que tenen dins.

La trobada és el que ens permet (1) conèixer a l’altre. La trobada és el que ens permet (2) veure què és el què hi ha en nosaltres. La trobada és el que permet (3) sentir la unió.

La perplexitat: la raó i la bogeria simultànies

La trobada ens porta la perplexitat, de saber que quan som dos també som un, per la fusió que es realitza; que quan som dos també som tres, per la força que apareix del transcendent, que no pertany ni a l’un ni a l’altre, i que sorgeix amb la màgia de la trobada.

La trobada ens obre a la bogeria de sentir que les coses son molt més que si mateixes, o que son menys que si mateixes. Però la trobada també ens permet retrobar la serenor de saber què és un en si mateix, és a dir amb l’altre.

La trobada ens dota de raó. Ens permet identificar-nos i reconèixer-nos. La trobada ens treu de la raó, perquè ens permet descobrir que els límits no son límits, que només són una possibilitat, i que podem fer-nos un amb l’altre.

El coneixement i l’amor

La raó es fon amb la màgia, i la bogeria deixa de ser-ho. I la raó deixa de ser la única via de comprensió. El coneixement passa a ser de l’ordre de la perplexitat, que transcendeix a la raó i a la bogeria, i no les fa contràries sinó que les integra a totes dues… però també les deixa separades, perquè una no és pas l’altra.

Quan el coneixement s’obre a l’amor es troben en la perplexitat, i no predomina l’un ni l’altre. Se saben diferents però també se saben iguals. Estimar és conèixer i conèixer és estimar, però estimar no és pas conèixer ni conèixer és estimar.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies