04 Feb Mentre encara ets amb nosaltres

Mentre encara ets amb nosaltres, Arcadi, i aprofites per tancar una estona els ulls o per parlar per telèfon amb algú a qui estimes, tinc temps de llegir-te.

Subratllo i prenc apunts. Encara ara m’obres la ment i em sacseges la consciencia, enmig d’aquest món tan estrany que més aviat saqueja les consciències de la gent.

M’ensenyes i, sobretot, m’inspires, perquè mentre ensenyes, ensenyes a digerir el que ensenyes, i transmets que és important no deglutir les idees tal com arriben, sinó que cal absorbir-les amb esperit crític, per tal que no ens colin cap gol i no ens saquegin la pròpia perspectiva, un dels dons més preuats que tenim.

Paraules d’Arcadi

Acabo d’iniciar el teu darrer llibre, que has escrit de manera intermitent amb ajuda de la Mar Valldeoriola. De moment, aprenc com n’és d’important, per tal que la justícia sigui una realitat i no un dogma, que la llibertat i la igualtat s’han de donar la mà: llibertat sense igualtat porta fàcilment a la injustícia, i igualtat sense llibertat condueix ben aviat a la uniformitat.

Ja cal que aprenguem bé la lliçó, avui que molts dels que volen ser lliures es pensen que no són iguals que els altres, i s’hi posen per damunt, i molts dels que se saben iguals s’hi conformen i no recorden que també son lliures de ser que són. Em pregunto perquè tan sovint els que se saben diferents es pensen que no son iguals, i els que se saben iguals es pensen que no són, a la vegada, diferents.

Que la llibertat s’abraci a la igualtat i així imperi la justícia, Arcadi, i es pugui fer la pau que només apareix quan hi ha justícia.