26 Gen Activista de la llibertat de consciència

Em declaro activista de la llibertat de consciència. Crec que la creença, la fe i la convicció són cosa de cadascú i que cal defensar-les com un dret singular de cada persona.

La consciència és una percepció que flueix lliurement i en cadascú es mostra d’una manera diferent. Cadascú és testimoni de la realitat de l’existència a la seva manera. Tots habitem el mateix món, però tots el veiem d’una manera diferent. El sentim de diferents maneres perquè se’ns presenta de diferents maneres.

A la seva manera

Tothom té dret a relacionar-se amb el món a la seva manera. No pot ser d’altra manera, valgui la redundància, perquè cadascú el viu de manera única i irrepetible. A tots ens abraça la vida, però a tots ens esculpeix d’una manera diferent. Tots habitem el mateix món, però mai dues criatures l’habiten de manera idèntica.

No podem pretendre que la nostra visió del món passi per cap altre prisma que no sigui el dels nostres òrgans dels sentits. Només ens relacionem amb el mon des del nostre cos, des de la posició que ocupem, en el moment present. No se’ns pot demanar que compartim quelcom que cadascú posseeix en si mateix, a la seva manera. El do de vida ens fa responsables del que fem nosaltres, no del que fan els altres. Hi ha un espai infranquejable i no podem trepitjar-lo de la mateixa manera que no ens el poden trepitjar.

La pluralitat

La pluralitat és inherent a l’existència. Tant ho és com la seva unitat. Sabem que res escapa al gran tot que tot ho aplega, que tot està interrelacionat i forma part d’una trama inabastable però indefugible. També sabem, per altra banda, o per la mateixa, que cada forma de vida és única, peculiar, inconfusible i irrepetible.

La llibertat és un dret de cada criatura perquè cada criatura està dotada d’una unicitat privativa. Res podem fer per penetrar dins l’altre fins al fons o per sortir del tot de nostres mateixos. Per molt que ens relacionem amb el món, i que aprenguem dels altres, sempre seguim essent nosaltres. Res pot impedir el dret a ser com s’és.

Tants caps, tants barrets

El dret humà que més valoro és el que defensa la meva pròpia unicitat. Tinc dret a les meves pròpies creences, a la meva fe. Tinc dret a les meves conviccions, i tinc dret a canviar-les tan sovint com consideri oportú. Tinc dret a expressar-les i tinc dret a amagar-les. Tinc dret a mostrar-les en l’espai públic i tinc dret a guardar-les a casa meva. Tinc dret a emmarcar-les en el marc d’una tradició o ideologia, i tinc dret a no fer-ho.

Sé que sóc u amb el món, però també sé que sóc u per mi mateix, i que només puc adaptar-me al món a la meva manera. Per donar-li al món el que necessita de mi, he de ser qui sóc realment.

Només he de ser jo mateix. Estic segur que el món no espera de mi altra cosa.