La llibertat de consciència, un dret humà transversal - Sufi.cat
4450
post-template-default,single,single-post,postid-4450,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
La llibertat de consciència, un dret humà transversal. Perspectiva

La llibertat de consciència, un dret humà transversal

La llibertat de consciència és un dret individual universal. Es tracta d’un dels drets més transversals que hi ha, perquè la seva absència pot afectar a persones de tota mena: rics i pobres, europeus i no europeus, blancs i no blancs.

Qualsevol persona, en qualsevol moment, pot veure’s en la situació que se li restringeix el dret a expressar-se lliurement, si la seva opinió o creença no és respectada. Aquest dret no se li restringeix a persones d’una determinada condició o amb una determinada dificultat, sinó que es tracta d’un dret tan universal que cal defensar-lo per a tothom.

El dret fonamental per excel·lència

El dret a tenir un criteri propi, a defensar la ideologia que s’estima oportuna, a pensar el què es vulgui i quan es vulgui sobre qualsevol qüestió és un dels drets més fonamentals que pot haver-hi. És dret que defensa la dignitat de la persona tant com ho fan els drets materials més bàsics.

El dret a la llibertat de consciència és un dret de naturalesa immaterial, en efecte, però això no el converteix en un dret de segona: és tan imprescindible com els drets materials més bàsics que poden reclamar-se, com ho són el dret a l’habitatge o a l’aliment.

La llibertat de creença i de culte, d’ideologia i de pensament, de perspectiva i cosmovisió és una qüestió tan fonamental com tenir un plat a taula o un sostre amb el qual protegir-se de les inclemències del temps. No pel fet de tractar-se d’un tema immaterial és menys rellevant.

El primer de tots els drets

De fet, al meu entendre, es tracta del primer de tots els drets perquè, què som els individus sinó persones que aportem el nostre punt de vista peculiar al món. Precisament, pel fet de ser única, la nostra opinió, vivència i perspectiva és el més preuat que tenim. Si una cosa podem aportar als altres és allò que només nosaltres tenim.

La nostra unicitat particular és un fet indefugible. Fet i fet, si som quelcom, és una perspectiva: És probable l’únic que tenim de peculiar sigui el nostre punt de vista, la resta, ho compartim tot.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies