La justícia, el gran pilar de la democràcia - Sufi.cat
5096
post-template-default,single,single-post,postid-5096,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
La justícia, el gran pilar de la democràcia

La justícia, el gran pilar de la democràcia

A l’Arcadi,
pare i mestre

 

En el seu darrer llibre, de manera planera, Arcadi Oliveres ens explica la democràcia:

“Si convenim que la democràcia és la capacitat de participació en la presa de decisions d’un col·lectiu, d’entrada sembla el millor sistema per tirar endavant. Pot ser un col·lectiu social, polític, empresarial…; i és que en esferes petites, imaginem, una associació de barri o una comunitat de veïns, sembla que aquesta presa de decisions és factible. Però a mesura que anem pujant graons, i aquí vé també la qüestió de les dimensions, aquesta participació es fa cada cop més difícil.” [1]

Participació, diu. Participació en la presa de decisions. Participació en la presa de decisions d’un col·lectiu. Aquí ho tenim. Em sembla una bona definició del que ha de ser democràcia: un escenari que facilita la participació de les persones que en formen part.

La clau de la participació

“Democràcia per mi va unida a poble, a col·lectivitat, a participació, a legitimitat. En el fons la democràcia vindria a ser una forma bona per a la convivència social per tal que tothom visqui amb llibertat per decidir de manera personal i lliure el que convé fer a cada moment”.[2]

Llibertat. Llibertat per decidir, ens diu. Llibertat per decidir de manera personal i lliure el que convé fer a cada moment. Vet aquí el primer dels ingredients que fan possible la democràcia: la llibertat.

Però no ens podem quedar aquí, perquè ben aviat l’Arcadi ens explica l’altre gran ingredient indispensable sense el qual la recepta no és apta per ser consumida: “Tots els homes i dones tenim els mateixos drets o els hauríem de tenir, i som iguals, o hauríem de ser iguals, en oportunitats i desenvolupament de la vida.” [3]

Llibertat i igualtat

Som iguals. Aquí ho tenim. Som iguals, o hauríem de ser iguals, en oportunitats i desenvolupament de la vida. Ja ens ho ha dit: La clau de la participació, els dos peus sobre els que camina la democràcia, són la llibertat i la igualtat.

La democràcia és un sistema orgànic, perquè vius són els éssers que en formen part, que hi participen. La participació d’aquests individus és possible si se’ls permet caminar amb les dues cames. La democràcia és viva, i per tal que bategui plena d’energia cal que avanci al pas de la llibertat i la igualtat. Sense una d’aquestes dues cames, la democràcia coixeja, perquè la participació queda reprimida.

L’esperit de la democràcia

Paraules d’Arcadi ensenya que la democràcia és possible si hi impera la justícia. Podríem dir que la justícia és el valor que millor representa l’esperit de la democràcia, perquè la justícia és el pivot que dona joc, simultàniament, als dos pilars irrenunciables sobre els quals se sosté com a sistema. Com hem pogut veure, sense llibertat o sense igualtat no hi ha democràcia.

Malgrat ser de naturalesa oposada, la llibertat i la igualtat son complementàries. Han de conviure. Més encara, són dos pols que han de mirar-se mútuament: Si s’alça la bandera de a llibertat però s’oblida que la igualtat li ha de fet de contrapès tota l’estona, la llibertat d’un col·lectiu o un individu podria trepitjar a la d’altres, i podria ser que unes persones fossin més lliures que altres. O el cas contrari: si la igualtat s’erigeix com el pol dominant, aleshores la llibertat corre perill, perquè la igualtat tendirà a la uniformitat, i la riquesa d’una societat –que precisament rau en la seva pluralitat– desapareixerà progressivament fins que la homogeneïtzació demostri que la igualtat ha vençut, i que la llibertat ha perdut.

La igualtat que s’imposa a la llibertat és una igualtat que lluny de ser indicadora de democràcia, li dona rostre a la dictadura. L’esperit de la democràcia és ambivalent, viu, dinàmic. La justícia necessita de les seves dues cames.

La justícia, el gran pilar de la democràcia

La democràcia només pren vida real si la llibertat i la igualtat s’abracen. Creure en la democràcia implica practicar la justícia, i per practicar la justícia cal permetre la participació, en la mateixa mesura, de la llibertat i la igualtat. Si les persones no són lliures de participar, en la comunitat que viuen, a la seva manera, sense coaccions, o no hi són tractades com a iguals, la democràcia no serà real.

És sabut que dues de les Paraules d’Arcadi més conegudes són Justícia i Pau. Podem dir que si la pau és l’horitzó cap al qual ens dirigim, l’estat del qual volem gaudir, la justícia és el camí que ens hi porta. No es pot trobar la pau si no s’habita en la justícia, i no hi ha justícia si la llibertat i la igualtat no tenen la mateixa força, exactament, perquè tots som iguals, però també som diferents, i som diferents i iguals al mateix temps.

 

 

[1] Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar, Arcadi Oliveres. Angle ed, 2021 (p. 16)

[2] Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar, Arcadi Oliveres. Angle ed, 2021 (p. 15)

[3] Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar, Arcadi Oliveres. Angle ed, 2021 (p. 20)

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies