01 Abr L’oxímoron per excel·lència és yin-yang

Al meu pare

L’altre dia es va celebrar la jornada de portes obertes de l’Institut al que potser anirà el meu fill Marc. Com us podeu imaginar, la jornada es va haver de fer online, cosa que em va decebre una mica, ja que sense trepitjar el centre resulta molt difícil fer-se una idea de l’ambient que s’hi respira.

Tot i això, però, de seguida vaig trobar un motiu per alegrar-me: Havia topat amb un oxímoron, i això de descobrir oxímorons, a casa meva, és motiu d’alegria. La jornada de portes obertes tenia lloc en format virtual, com hem dit, perquè les portes del centre havien de romandre tancades. L’expressió portes obertes, per tant, seguida de la paraula virtuals, conformava un oxímoron en tota regla.

Els oxímorons

Els oxímorons, recordem-ho, són una figura retòrica que consisteix en unir dos conceptes que apunten a sentits oposats. Si bé no acostuma a tractar-se de nocions contradictòries entre si, el cert és que plasmen una aparent incongruència.

Cal tenir en compte, però, que els oxímorons són nocions dotades de sentit, i no pas meres contradiccions o expressions incoherents. Si els mots (o les unitats sintàctiques) que els conformen apareixen units és perquè en fer-ho prenen un significat coherent.

Sovint fem servir oxímorons sense ni adonar-nos-en. Ho fem, per exemple, quan parlem de la realitat virtual, de la fusteria metàl·lica, del gas liquat o quan diem que un vi és sec, o semi-sec.

Com és natural, els oxímorons que més ha repetit el meu pare (i que el segueixen allà on va) tenen a veure amb la seva faceta d’activista per la pau i a favor de la justícia social: foc amic, intel·ligència militar, banca ètica, duaners sense fronteres o creixement sostenible, per exemple, són oxímorons que l’Arcadi ha utilitzat amb humor per il·lustrar el sense sentit del món en que vivim.

Una realitat complexa

Reconec que a mi això dels oxímorons també m’atrau. Sobretot, perquè em fascina la idea que dos conceptes contradictoris també siguin complementaris. Els xinesos fa tres segles que adverteixen que per poder apreciar la bellesa cal reconèixer la lletgesa i que per saber què és la salut cal saber també què és la malaltia. No hi ha una cara sense un dors i no hi ha un dalt sense un baix.

Sovint els oxímorons aconsegueixen reduir, en una sola expressió, una situació complexa. El món és un escenari ric i divers, i de vegades els oxímorons permeten transcendir les dicotomies i obrir terceres vies. Certs oxímorons demostren que més enllà de la dualitat hi ha els matisos.

Guerra freda, calma tensa, guerra santa, democràcia representativa, intel·ligència emocional o tractament preventiu, per exemple, són oxímorons que denoten la complexitat del món en que vivim. Entre la guerra i la pau hi ha molts estadis, un dels quals és el que s’anomena guerra freda. Els oxímorons com guerra freda són útils, perquè reflecteixen que el món és ric en matisos i estadis intermedis.

Yinyang: unió i separació, obertura i tancament, ascens i descens

No és casual, penso, amb el pare que tinc, que senti un gran interès pel pensament xinès, perquè el pensament xinès es basa en la noció de yinyang (i crec que no exagero). Yinyang és un terme (o dos) que remet a dos oposats complementaris. El yinyang és una unitat bipolar. És plural i singular a la vegada. Remet a la pluralitat sense desvincular-la de la unitat i expressa la unitat tot mostrant-la a través de la multiplicitat.

Literalment parlant, la cara (o aspecte) yang d’un indret o situació és aquella on hi toca el sol, mentre que la yin és la que cau a l’ombra. Com sap tothom, la part de sol i d’ombra canvien constantment de lloc, cosa que fa que les dues categories oposades no siguin fixes. Tant és així que podem arribar a dir que el yin es converteix en yang, al cap del temps, i viceversa: l’hivern, a mesura que avancen els dies, dóna pas a l’estiu. La nit avança, al cap d’unes hores, es fa de dia.

Tenir en compte el yinyang és tenir present el canvi i la impermanència. Acceptar el yinyang com a principi és assumir que les categories són temporals, que entre el blanc i el negre hi ha mil i una tonalitats. Considerar el yinyang és mirar el món tenint en compte que sempre està en procés, i que tot el què en poguem dir és relatiu. Res és mai definitiu, tot està sempre en procés.

Entendre el yinyang implica encaixar que la simplicitat pot ser difícil d’obtenir i que l’alegria pot costar moltes penes. Estimar el yinyang és abraçar la unió sense abandonar la diversitat.

La naturalesa de l’existència és la perplexitat

Mirar els fenòmens segons l’òptica yinyang vol dir analitzar-los sense deixar de fer-ne una síntesi. És mirar les coses com a coses en si (perquè ho són), i al mateix temps mirar-les com a estats d’un ens canviant, com a parts d’un tot en el qual tot està íntimament lligat (perquè no en són independents). Yinyang fa referència a la unió d’allò que aparenta separat i a la separació d’allò que sembla estar unit.

Yinyang és l’oxímoron per excel·lència, perquè tan cert és que els dos mots que conformen el concepte són antònims entre sí com que són inseparables i es necessiten mútuament. Sense l’un no hi és l’altre.

No hi ha yin si no hi ha yang com no hi ha vida sense mort ni primavera sense tardor. Aprehendre el yinyang és entendre que la naturalesa de la vida és la perplexitat. És acceptar que no hi haurà res conegut si no hi ha també misteri, i que no hi haurà una realitat objectiva que pugui romandre separada de la mirada subjectiva. Yinyang és interrelació. Yinyang és inter(inde)pendència.

Acceptar el yinyang és gaudir de la bellesa bo i acceptant la lletgesa. És saber gaudir les alegries sense pretendre esquivar les tristeses.

Aprehendre que el món s’expressa a través del yinyang (i dels oxímorons) és obrir-se a gaudir la vida sense por a que t’enganxi la mort, amb la satisfacció de saber que no hi és l’una si no hi és l’altra, i que el que realment val la pena és que hi siguin totes dues.