Perquè té sabor, perquè és perceptible, i així, lluny de ser matèria per satisfer unes inquietuds intel·lectuals abstractes és la descoberta de la profunditat en allò real. L’espiritualitat és la intuïció de la unicitat, és l’experiència d’una certa sensació de plenitud, i resol, sponte sua, qualsevol marge de dubte possible, replica totes les inquietuds, contradiu la il·lusió dels acabaments. Regenera. Res canvia, amb l’espiritualitat, però tot es transforma. Res mor, però tot reneix. Res s’acaba, perquè l’únic què desapareix quan l’espiritualitat es presenta és allò que era irreal. I...