Just després de la vocal neutra gutural la llengua es posa al paladar superior i entona una llarga L...
Sovint s’ha dit que entre el creador i la creació hi ha la mateixa relació que hi ha entre el músic i la música. Em sembla una metàfora preciosa: La música no sona si un intèrpret no l’executa. Per tal que el so es produeixi es necessita que un mecanisme el faci audible. El so requereix d’un moviment, d’una força, d’un impuls, i no sona per si sol. No per inconegut el mecanisme que produeix el so hauria de ser oblidat: Si tenim música tenim músics, perquè la música...
A Abdennur Prado, lliurepensador que il·lumina i inspira Les idees ens cremen al cap, i les consumim ràpidament. No les digerim, no les rumiem, no les portem al gimnàs, per tonificar-les i reforçar-les. Les deixem tal com estan, a la nevera, perquè no es facin malbé, perquè es mantinguin com estan. A la nevera Ens fa por transformar-les, polir-les. I sobretot ens fa por que elles ens transformin a nosaltres. De les idees que ens semblen estranyes i ens resulten llunyanes no en volem saber res, no fos cas que ens les...
L’islam no es una doctrina o un sistema de creences. Com a molt, és la doctrina de la unitat i exigeix la creença en la unicitat, és a dir, en la idea de que tot plegat forma part d’una sola realitat. L’islam no és tampoc una religió. Si ho ha de ser, és una religió trans-religiosa, una religió que abasta més enllà dels límits d’una sola religió, perquè les accepta i les reconeix a totes. L’islam és, si de cas, la religió primordial que les abraça totes, perquè si...
Som una excepcionalitat, una autèntica excepció. Som una generació desarrelada, un poble que ha oblidat les seves arrels, un continent que dubta i malpensa del seu propi contingut. Hem renegat de Déu i del sagrat. Hem trencat amb la tradició i hem construït folklore. Hem inventat unes normes i unes ciències i hem renunciat a certeses les que ens venien donades, a les quals teníem a tocar, i tenim encara, però que de tan properes i immediates ens resulten invisibles o irrellevants. I és que el més important és...
Els éssers vius son vius, d’això no hi ha dubte. Ara bé, son realment éssers? Considerar-nos a nosaltres mateixos éssers és una de les possibilitats que tenim, però no considerar-nos-en també és possible, també té el seu sentit i la seva lògica. A partir del moment en què no queda clar què ens distingeix definitivament d’allò que no som nosaltres, hem d’admetre que la nostra categoria d’entitat independent aïllable és, en certa manera, il·lusòria: Cap individu està realment separat del món. Els éssers vius no paren d’intercanviar aire, aliment,...
Des d’una societat moderna com la nostra podria semblar que altres societats, aquelles a les quals podem anomenar tradicionals, són més absurdes o menys avançades. Em penso, però, que això només és així si aquestes altres societats son observades des de fora, és a dir, des d’on ens trobem nosaltres avui. Vistes des de dins, en canvi, totes les societats, també les que ens semblen arcaiques, tenen la seva raó de ser i mantenen les seves pròpies lògiques internes. Sense penetrar en el marc que li és propi resulta del...
L’ateu es troba, ideològicament parlant, als antípodes de l’opressor. Un ateu és una persona lliure, que pensa per si mateixa, i que valora moltíssim aquesta seva independència, perquè ha arribat a les conclusions que ha arribat fent l’esforç de pensar per si mateix. La cosa no és fàcil, perquè implica deixar de formar equip amb el pensament hegemònic, i emprendre un camí cap a la independència del pensament. Lliure tota imposició, l’ateu ha decidit escoltar als altres, però no deixar-se colar més gols. La conseqüència natural d’això és que...
L'univers sufí li resulta completament desconegut, al nostre món d’avui en dia, i tanmateix no resulta del tot exòtic quan hom s’hi aproxima. El sufisme és desconegut per molta gent, en efecte, però a molts dels que el descobreixen els resulta fascinant, i a mesura que s’hi introdueixen els sorpèn que no els sorprengui de la manera que es pensaven. Els sorprèn però d’una altra manera. Una espiritualitat que ens sorprèn… Això em va passar a mi l’any 2006, i em segueix passant des d’aleshores: Com més penetro en l’espiritualitat sufí...