No tenim només un problema. Ni de bon tros. Ara bé, en tenim un de gros: l’obsessió. Funcionem com autòmats. Ens han dit que només ens hem de preocupar d’una cosa, i així ho estem fent. Som obedients i ens agrada complir amb les normes, perquè sabem que són en benefici del bé comú...
S’han tancat moltes portes, darrerament. Al mateix temps, se n’ha obert una, i la porta que s’ha obert és més gran que qualsevol de les portes que mai podria tancar-se. La naturalesa d’aquest món és tal que entre el què es tanca i el què s’obre, sempre venç l’obert. El món és, les coses són, i per molt que s’esfumin o es colguin, res podrà negar que hi hagin sigut. No queda altra, la vida ha de ser apreciada en positiu. Admetre-ho no vol dir ser optimista. Senzillament és reconèixer...
Totes les coses són peridores, llevat d’Ell, l’únic. Ell té el judici de totes les coses! A Ell tornareu, per ser jutjats. Alcorà, 28:88 La mort és indefugible. Tothom haurà de passar, tard o d’hora, a través d’ella. Travessar la mort és una de les condicions que tota criatura ha d’assumir. Prendre’n consciència és més que recomanable, mentre que evitar pensar-hi només serveix per postergar un pensament que no podem eludir per sempre. Enfrontar-s’hi és acceptar aquesta veritat. Pensar en la mort és assumir la seva inevitabilitat. Acceptar que la mort arribarà no...
El sufí és fill del seu temps, coneix l’instant Mounir Al Kadiri Boutchich Tota espiritualitat viva, si és realment viva, prové d’una mateixa font i porta de nou a aquesta mateixa font. Espiritualitat és sinònim d’experiència de la unicitat. No podríem dir que una espiritualitat és millor que una altra, per tant, perquè una espiritualitat només és bona si es realitza, si s’efectua, si mena a l’indret d’on prové. En aquest sentit, el sufisme no és diferent de les altres espiritualitats. Només ho és en les seves formes, i el seu...
Tu segueix el que t'ha estat revelat. Alcorà, 6:106 L’espiritualitat és viva si respira als pulmons de qui l’anima, si s’expressa amb la veu de qui la invoca, si es manifesta en l’acció de qui l’atia. Quan l’espiritualitat pren vida al cos d’una persona, s’aprecia en cada un dels objectes que toca, en els gestos que realitza i els esforços que efectua. L’espiritualitat es presenta en els indrets pels quals camina i en els paisatges que contempla, i es reflecteix a tot arreu de mil maneres. L’espiritualitat no està separada de...
Sobretot, que l’alegria ens impregni de dalt a baix, que l’amor ens desbordi i faci possible que els carrers dels nostres pobles i ciutats s’inundin d’alegria. Cal que l’alegria ens desbordi i s’escampi. Cal, perquè així sigui, que tinguem ganes de compartir-la. Cal voler-ho. No n’hi ha dubte. No diré que n’hi ha prou amb voler-ho, en efecte, perquè també cal aplicar-ho, i fer-ho no sempre és fàcil. Però sí que diré que cal voler-ho, sí, que desitjar-ho és necessari, imprescindible. Si ni tan sols volem intentar-ho, aleshores podem...
Certament, amb cada dificultat ve la facilitat Alcorà, 94:5 Facilitar el procés de realització espiritual de les persones, vet aquí el sentit de la vida sufí., que entén que la simplicitat és rellevant. La idea que les coses s’han d’aconseguir amb esforç no és sempre certa. De fet, les coses més importants i imprescindibles son tan simples i naturals que queden als antípodes del sacrifici: són fetes amb espontaneïtat, amb il·lusió. El sufisme hi és, precisament, per facilitar-nos les coses. El mètode sufí: eficàcia espiritual, facilitat i transformació Fer les coses més...
Les pràctiques espirituals tenen unes formes determinades. Els ritus de les diferents tradicions sagrades prenen cos d’unes maneres concretes, es conformen segons unes característiques que els son pròpies. No qualsevol activitat pot ser considerada un ritus espiritual. Ara be, l’espiritualitat no es queda restringida al mon dels ritus. Qualsevol acció pot evocar-la, perquè qualsevol acte pot palesar la font que l’origina i plasmar la força que el vivifica. La intenció, l’acció Rere qualsevol acció realitzada s’hi troba la intenció amb què s’efectua. Al meu entendre, la força d’aquesta intenció és més...
Sovint la via espiritual és concebuda com un procés contemplatiu. Hi estic d’acord, però igualment penso que podríem dir que es tracta d’una via d’acció. Indiscutiblement, espiritualitat i acció van de la mà. La realització de l'acció El què fem és important. Això, des de l’espiritualitat ho defensa tothom. El què fem és tant important com el què observem, com el què diem i com el què pensem. De fet, tot allò que contemplem, allò que pensem i allò que diem pertany, en sentit estricte, a allò que fem. Tot allò...
El pensament antecedeix la manifestació: si és pur, si prové de la font, si és inspirat per ella, aleshores el pensament es realitza. La font és viva, tot sorgeix d’ella. Quan decreta l’existència d’una cosa, diu tan sols: “sigues!”, i té lloc. Alcorà, 36:82 La font és viva, tot sorgeix d’ella Abans que es manifestin les coses, la font les anuncia. La mateixa font que les genera les proclama, i en fer-ho les decreta. Si estàs alerta, podràs percebre com les xiva. Si saps escoltar, podràs percebre que una pista ens les avisa,...