Un silenci gairebé desaparegut (o el sentit del que no percebem)
Si no fos perquè el silenci no pot desaparèixer, ens creuríem que no hi és. Podríem arribar a pensar-nos que el silenci no té lloc en l’existència, que la seva forma és irreal. Però la seva força és indubtable i la seva presència és ben real… encara que de tan subtil i sense forma resulta que sempre ens passarà desapercebuda. Hem d’entendre que el silenci no és audible. No se’l pot testimoniejar. Ningú podrà mai demostrar-lo ni tan sols saber-ne res. El silenci no farà mai acte de presència....