El meu cor batega. Com tots.Però cada cor batega al seu ritme, per això el món es mou en polirrítmia.Si no som capaços d'entendre que tots els batecs són igual d'importants en la rítmica de l'univers no podrem gaudir de la música que entre tots fem sonar.Nosaltres també marquem el tempo, però no som els únics que ho fem. ...
Una de les coses que m’agrada de Reus és que la patrona es digui Misericòrdia. La misericòrdia –Rahma en àrab– és una gràcia immensa, impagable i inimaginable. Impossible de concebre si no fos que –caram!– la podem conèixer en primera persona: estem vius, i la vida bé pot ser entesa com el testimoniatge de la gran misericòrdia que és existir. Existir és un regal del qual no podem sinó meravellar-nos. Per nosaltres és misteriós el fet que ens pugui ser entregada la possibilitat d’existir, i tanmateix l’existència ens és lliurada,...
Tantes ganes tinc de que m’escoltin que m’oblido d’escoltar. I com que no escolto, deixen de parlar-me. I d'escoltar-me....
He tingut la intuïció d'allò implícit. En certa manera era recognoscible, però del tot indescriptible i inefable. Es mostra i s'oculta a la vegada. Pot ser intuït però no abraçat. I com mes ganes tinc de conèixer-ho més misteriós em sembla; i com més misteriós em sembla mes ganes tinc de conèixer-ho. I com més faig per conèixer-ho més misteriós resulta; i com més misteriós resulta més afany de conèixer-ho tinc....
Imagino que totes les persones deuen topar, de tant en tant, amb fets que no saben explicar-se. Tothom viu experiències que no sap com interpretar ni, encara menys, justificar. Pot ser que es tracti de grans experiències que canvien les circumstàncies d’una vida, o de petites guspires de lucidesa, aparentment insignificants, però dotades d’una màgica sincronia. Si no ens tanquem a aquests fets peculiars que ens han cridat l’atenció estarem obrint-nos a la hipòtesi de l’espiritualitat, que no és altra cosa que creure que les experiències que –subtilment o...
Crec que podríem definir el fet espiritual com aquell que, tot i poder ser viscut, percebut i reconegut, no té explicació possible. A partir d’aquesta definició, m'agradaria plantejar l’espiritualitat com una hipòtesi –vull dir, com un possible–, i indagar a la recerca d’experiències que, essent viscudes i reconegudes, no puguin ser explicades. Més ben dit: No puguin ser explicades sense que quelcom es quedi pel camí. D’aquí passem al següent pas, que crec que és molt interessant: com que ja no cerquem justificacions, estem oberts als esdeveniments sense aspirar a...
Torna a ser dia dos. I és en un dia dos que vas morir, Marcel, i que va néixer el dolor. I el dol va començar en dia dos, Marcel, però també en dia dos va néixer una coneixença… En dia dos va començar un camí. Nou. Dur. Dur i nou. Dual. Sí. Però cert. Veritable. Real. I de vegades, quan és dia dos, reconnecto. I retrobo l'u. I aprenc, tot i que dur, quelcom nou, i cert. I essent cert, aporta llum....
El buit és el ple. En canvi, les formes son buides. I per això la plenitud del què abans consideràvem buit pot escolar-se entre aquestes. S'ha produït la inversió. Allò que vèiem convex resulta concau, perquè ho mirem des de l'altre cantó. Això és el què ens ha ensenyat l'espiritualitat: a veure les coses des d'un altre angle. Allò que tenia forma ara ens sembla buit, i allò que ens semblava buit, el no-res, és ben ple. Ple de quelcom que al principi no veiem, però que de sobte –meravellosament–...
L'espiritualitat ens diu que la resposta és a dins del cor. I en cas de discrepància entre aquesta veu interna –expressió de la consciència–, i una llei externa, una norma socialment compartida o un dogma religiós, a qui hem de fer cas? Sens dubte –ens diu l’espiritualitat–, a la veu de la consciència. La resposta és dins del cor. I això és l'espiritualitat? Sí. Escoltar el cor i cenyir-se al seu mandat més que a qualsevol influència és espiritualitat. Més ben dit: aquí comença el camí de l’espiritualitat, perquè, de...
El sufisme és una via d’autoconeixement. Si té un objectiu, aquest és, en paraules de Titus Burckhardt, “donar accés al coneixement immediat d’allò etern”[1]. “Aquest coneixement”, afegeix Burckhardt, “pel fet de ser u amb el seu objecte, allibera les existències individuals del seu encadenament fatal”. És a dir, i pel què entenc, el l'espiritualitat sufí comença per ser una via de coneixement d’un mateix...