https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-28,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 13.10.2020

El cel de Capafonts no té res a veure amb el de Barcelona, em dic quan aixeco el cap i veig un cel cobert d’estrelles. Capafonts, al mig de les muntanyes de Prades, és un enclavament privilegiat per veure les estrelles. Aquí la contaminació lumínica és mínima. I el silenci també hi ajuda, constato, i la quietud que hi regna… perquè per contemplar aquesta bellesa cal aturar-se i esguardar, i això pot fer-se molt millor si no s’està rodejat d’estrès. M’aturo a contemplar-les i de seguida identifico les quatres constel·lacions...

Creença, Interioritat, Transformació social, Vida / 07.10.2020

La llibertat de consciència és un dret individual universal. Es tracta d’un dels drets més transversals que hi ha, perquè la seva absència pot afectar a persones de tota mena: rics i pobres, europeus i no europeus, blancs i no blancs. Qualsevol persona, en qualsevol moment, pot veure’s en la situació que se li restringeix el dret a expressar-se lliurement, si la seva opinió o creença no és respectada. Aquest dret no se li restringeix a persones d’una determinada condició o amb una determinada dificultat, sinó que es tracta...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 07.10.2020

Quan no entenem el sentit de les coses és que la seva lògica és més profunda del que assolim a penetrar, o tan oberta que no ens pensem que se la pot destapar. Quan no entenem el sentit de les coses succeeix quelcom meravellós: la realitat ens mostra una dimensió que ens era desconeguda. És el moment d’obrir-nos a les profunditats, a les alçades, i de deixar-se portar. És el moment d’entregar la situació a l’inconeguda força que es presenta i autoritzar-la a proposar. Tot i que ens sembli incongruent....

Entrevistes, Espiritualitat, Festival Diàlegs BCN, Islam, Sufisme, Testimoniatges, Vida / 06.10.2020

Entrevista a lale.cat el 2 d'octubre de 2020   A la pàgina web d’Adalil llegim: “Si realment volem reconstruir i transformar el món que ens envolta, hem de començar per nosaltres mateixos. Només així, des del cor, podem crear ponts reals i fer florir l’enteniment, la tolerància i la convivència” Per què trieu la paraula Adalil? — Adalil es una paraula catalana d’origen àrab. Si bé el significat en català ha quedat “en la persona que coneix el camí”, en àrab són “les marques o els senyals que ens indiquen el camí”....

Amor, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 05.10.2020

Avui en dia sembla que no acostumem a fer les coses pel simple fet de fer-les. Més aviat tendim a fer-les en vistes a un objectiu. Fem això per aconseguir allò. Que això sigui així ens sembla molt intel·ligent i productiu, però aquest plantejament té l’inconvenient que porta a valorar les accions en funció dels resultats que ofereixen… i de vegades, encara que les accions siguin impecables, els resultats esperats no arriben. Quan això es produeix pot semblar que l’acció efectuada perdi el seu sentit, perquè no ha aportat...

Amor, Déu, Hadith, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Vida / 01.10.2020

Només hi ha una manera d’estimar: donar temps. Dedicar-se a una persona, o a alguna activitat, no vol dir altra cosa que entregar-li temps. Cuidar les coses és acompanyar-les l’estona que es mereixen. Fer costat és fer acte de presència. Temps és tot el què podem oferir, perquè és l’únic que tenim. De fet, el temps és allò que ens ha sigut donat. Si hi som és perquè se’ns ha atorgat un temps. Crec molt convenient treure-li una mica d’importància a allò que l’omple, i aturar-nos a contemplar-lo en...

Amor, Creença, Escrits curts, Interioritat, Terminologia, Vida / 30.09.2020

Faig mal, tot i que no vull fer-ne. Confesso que procuro evitar-ho, però m’adono un cop i un altre que els meus actes poden arribar a fer molt més mal del que podria imaginar. Les meves paraules fereixen, els meus silencis ofenen. Els meus moviments espanten, les meves aturades col·lisionen. Entenc que en certa manera és inevitable que de vegades faci mal, tot en fem. Però per altra banda penso que podria fer-ho millor, molt millor, i que no m’esforço prou a intentar no fer tant mal als altres. Només...

Amor, Conferències, Quran, Religió, Testimoniatges, Transformació social, Vida / 24.09.2020

En el marc de les festes de Misericòrdia, el Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional (GDI) de Reus, en col·laboració amb l’Ajuntament de Reus, ha organitzat un acte que ha tingut lloc aquest vespre i que portava per títol “La força de l’espiritualitat en temps de Covid. El diàleg entre conviccions com a espai de trobada”. Tres testimonis han aportat reflexions suscitades per la situació actual: Miguel Ángel Correas, Emilia Monserrat i Juan Carlos Peñalver. Gràcies a ells, i a la moderació de Maria del Carme Just, que ha...

Amor, Espiritualitat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 17.09.2020

Tot demana temps, em dic en veu baixa quan penso en la muntanya de feines pendents que se m’acumulen a la taula, a l’agenda, al cap… i sobretot al cor. Tinc la sort de fer coses que m’agraden, penso, i crec que si això és així és precisament perquè a tot allò m’agrada fer, no m’oblido de dedicar-li una estoneta, per petita que sigui. I és que quan em dic que tot demana temps ho dic amb plena consciència dels dos sentits de la frase: no m’estic només dient...

Creença, Espiritualitat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 15.09.2020

Diu el diari d'avui que han trobat indicis de vida en l'atmosfera de Venus i penso com en som de rucs. És obvi que hi ha vida a Venus, com n’hi ha a Mart o, fins i tot, a la Terra, encara que cada cop hi ha menys espècies. No cal pas tenir-ne indicis per saber-ho: Tot el sistema solar és viu, ben viu. Tot l’univers és vida. No pot ser d’altra manera. Com podríem viure nosaltres, sinó, en un lloc sense vida? Sóc l'aire que respiro L’univers no és...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies