Tot demana temps (un moment per al desig)
Tot demana temps, em dic en veu baixa quan penso en la muntanya de feines pendents que se m’acumulen a la taula, a l’agenda, al cap… i sobretot al cor. Tinc la sort de fer coses que m’agraden, penso, i crec que si això és així és precisament perquè a tot allò m’agrada fer, no m’oblido de dedicar-li una estoneta, per petita que sigui. I és que quan em dic que tot demana temps ho dic amb plena consciència dels dos sentits de la frase: no m’estic només dient...