https://www.sufi.cat/
0
home,blog,paged,paged-17,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Interioritat, Islam, Quran, Terminologia / 06.02.2020

L’agonia del moribund portarà la veritat: “Heus aquí el què havies esquivat” Alcorà, 50:19 El hijab té més a veure amb una cortina que amb un mocador. Un hijab és un vel, i es fa servir, com una cortina per tapar o protegir una cosa, com el taló en un teatre o la paret amb icones d’una església ortodoxa. Rere el vel s’hi troba quelcom que per alguna vol romandre ocult. Posem vels, per exemple, per tapar les nostres porqueries i procurar així que aquestes no esquitxin als altres. La protecció també...

Amor, Creença, Transformació social / 02.02.2020

Aquest diagrama corre per les xarxes socials, i així com altres vegades havia deixat que passés de llarg, aquesta vegada el comparteixo. I penso en els altres, i em dic, suposo, que ells saben coses que jo mai no sabré, i aleshores pregunto: perquè ens atrevim a dir tan fàcilment que no son certes, les coses que desconeixem? No podríem atorgar-los el benefici del dubte, a les coses que se’ns escapen? Fins i tot les afirmacions que s’oposen a les que nosaltres sabem tenen possibilitat de ser certes, també,...

Escrits curts, Interioritat / 01.02.2020

No vulguis quedar-te en el present. No vulguis aturar el món tal com és en el moment present, com si només fóssim present. Avança. No veus que retenir el que un té, preservar-ho tal com està, és la millor manera d’assegurar-se que ho perdrà? Res és per sempre. Tot canviarà. No vulguis fer que el què tens perduri.   Canvia-ho Anticipa’t. Dona-ho abans de perdre-ho. No vulguis ser qui ja ets. Això ja ho tens i no ho perdràs. que no veus que una vegada has tingut el què ja tens sempre...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Sufisme / 31.01.2020

Madagh és on broten les paraules quan encara no han pres cos. Madagh és una font. Madagh és el cor. I allà al cor no hi ha paraules, encara, només hi ha ocells i somriures, i te i perfums de mil olors, i taronges i un oli d’oliva que només demana una mica de pa. Les paraules venen quan en tornes, de Madagh, quan les coses prenen poc a poc forma de nou i el paradís al que has estat passa a semblar-te com un somni. A Madagh se sent...

Creença, Interioritat, Naturalesa / 30.01.2020

Ho he de reconèixer: tinc creences. I en tinc una de molt forta, que em deixa indefens i em torna inescrutable, però que alhora m’asserena i m'abraça plenament: Estic convençut que el què hi ha a l’altra punta de l’univers, sigui el què sigui, i jo, som una mateixa cosa. No sé quina cosa som. Som univers, suposo, encara que no ho puc saber del cert perquè és tan gran, el què plegats siguem, que em depassa. Crec també, per tant, que en sé molt poc de mi mateix, que sóc...

Déu, Islam, Mort, Perplexitat, Quran, Religió / 27.01.2020

Per la Marta, a qui li he volgut explicar el cel amb el cap i he entès que m'entendria més quan en parlés amb el cor. Aquí ho tens,   El cel és aquí: el paradís és un estat. L’eternitat no està pas desvinculada del temps. No existeix un altre món, com a tal, encara que el cert és que hi ha espais, temps-lloc, que no són l’ara i l’aquí. Podem afirmar que no tots els estats d’existència estan tenint lloc ara mateix, en efecte, però també que només l’ara i l’aquí té presència ara...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Religió / 23.01.2020

El cor és un espai d’interioritat, un espai comú, de tots i de ningú, del cos i d’allò que no és cos. O potser és un porta, més que un espai, perquè més enllà d'ella ja no hi ha espai. En tot cas, el cor és l’espai on allò que pren cos conflueix amb allò que no en té. El cor és l’origen. El cor és el centre. Anar al cor El cor és un espai del qual no vols sortir. Una vegada hi entres, o et poses a la porta...

Interioritat / 23.01.2020

Si tanquem els ulls i visualitzem imatges, en la foscor interna i amb el tercer ull hi veurem formes fetes de llum i foscor, i de vegades fins i tot colors. Ara bé, no ens vindran al cap paraules, perquè una cosa son les imatges i una altra les paraules, i malgrat que sovint es presenten simultàniament això no té perquè ser sempre així. Si tanquem els ulls ho podem comprovar. Tancar els ulls i respirar profundament afavoreix les visualitzacions. per contra, obrir-los i fixar-se en coses promou l’articulació...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies