19 Abr Una mort molt transversal

Quina manera tan laica de morir-se, va dir-me un dia un no creient. Quina manera tan espiritual d’acceptar la mort, m’havia dit el dia abans un fervent creient. I així em vaig adonar que, per molt que la tinguem en compte de maneres diferents, la mort és un fenomen transversal que a tots ens acaba atrapant i que, si l’acceptem d’una manera natural (tal com ve), les diferències s’esvaneixen.

Mirar la mort

Podem tenir la mort al cap de moltes maneres diferents, en efecte. Ara bé, ella no s’oblida de ningú, i malgrat ens tracti a cadascú d’una manera diferent (i ens arribi no-sabem-com-ni-quan), se’ns acabarà enduent tant si com no.

Assumir la mort és quelcom que, tard o d’hora, tots haurem de fer. Ho farem quan ens atrapi, com a molt tard, però podem fer-ho molt abans. Crec que fer-ho així té recompensa: acceptar amb naturalitat allò que és natural (i estar disposat a que esdevingui si és el cas) dóna una certa tranquil·litat.

De fet, la darrera cosa que farem en aquesta vida serà entregar-nos a la mort. Això és així, i tots ho sabem, tant si som creients com si no ho som. La manera atea més natural de morir-se, per tant, podríem dir, és acceptant la mort com un inevitable. I quina és la manera més creient de fer-ho? Doncs em penso que és fent exactament el mateix: acceptar-la amb naturalitat quan es presenti. Provar d’esquivar la mort o de no parlar-ne no té sentit ni des d’una òptica ni des d’una altra. Per contra, tenir present en tot moment que pot arribar a qualsevol hora és sensat siguin quines siguin les nostres conviccions.

La mort és tal-com-és

Per descomptat, el fet d’acceptar la mort amb naturalitat no té res a veure amb desitjar-la. Ni tampoc amb intentar evitar-la. Acceptar la mort és desvincular-la de les creences i les conviccions, bo i entenent que aquestes no abasten a explicar-la, i que quan arribi ens desbordarà.

Obrir-se a la-realitat-tal-com-és implica acceptar que el que la vida ens dona i ens treu és en bona part incontrolable. Crec que l’Arcadi ha acceptat la mort amb aquesta actitud, humil i transparent, i que si als ulls dels creients ha sigut vista com un fet espiritual i pels no creients ha sigut considerada laica és perquè senzillament ha estat impregnada d’aquesta naturalitat.

L’Arcadi ha acceptat l’inevitable, i no s’ha entretingut a definir una experiència no tinguda sinó que s’ha obert a viure-la: no sé com s’ha de fer, això de morir, deia poc abans que li arribés la hora. I crec que va morir tranquil perquè sabia que per fer-ho no necessitava res que no tingués.