La via del cor: la veritat de l’experiència - Sufi.cat
4920
post-template-default,single,single-post,postid-4920,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
La via del cor: la veritat de l’experiència

La via del cor: la veritat de l’experiència

El coneixement passa per la consciència. Per saber cal sentir, viure, percebre… adonar-se, prendre consciència. Només l’experiència permet obtenir coneixement. La veritat no és una informació que s’adquireix sinó un fet que es realitza i es viu.

La consciència que un és capaç de tenir indica el coneixement que un pot assumir. Qui no viu i no sent, no aprèn i no sap. Qui no percep no experimenta. A qui li passa desapercebut un fet no n’entén el sentit.

La veritat de l’experiència

El coneixement de la veritat no es pot separar de l’experiència tinguda. No te’n pots refiar del tot del que els altres diuen, ni tan sols d’aquells en qui més confies. La seva paraula pot servir-te, però del que es tracta és de que percebis.

En relació a la veritat, no cal que te n’informis: cal que te n’adonis. Cal que la visquis. Quan ho facis, la sentiràs. Notaràs que es va fent teva. L’hauràs assaborit, i poc a poc la digeriràs.

La transformaràs en la teva sang i la portaràs fins al teu cor. Allí es fusionarà amb tu i tu et fusionaràs amb ella. La veritat brolla del cor i al cor retorna… quan l’autenticitat que ha emergit s’ha evidenciat i realitzat.

La via del cor

Adquirir coneixement és sentir, prendre consciència, adonar-se que el que es descobreix és quelcom que es coneixia, de fet, però que no s’estava revelant. Conèixer no és adquirir coneixement sinó realitzar-lo. Fer que esdevingui palpable, i menjar-nos-el.

La veritat és allò que sempre hi ha sigut, malgrat que no sempre hem sigut capaços d’adonar-nos-en. Assumir la veritat és, més aviat, recuperar-la. Prendre consciència és adquirir coneixement de que tenim coneixement.

L’ull del cor és el criteri de discerniment. Mentre no passi pel cor, el coneixement no es realitza. La única manera que tenim de verificar la veritat és experimentant-la. Si no ho fem de cor no ens obrirem a l’experiència que podem adquirir. Si no es viu amb el cor obert no s’experimenta la vida, malgrat sembli que s’està viu…

…i per això moren, els que no viuen. Només moren els que no viuen.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies